Exiliat a Anglaterra, tornà l'any 1837 a França després de l'amnistia als delinqüents polítics i col·laborà amb el periòdic Le National, l'òrgan de la majoria "burgesa republicana". Clément-Thomas era partidari de la Segona República Francesa.[3] i fou elegit a l'Assemblea Constituent el 1848 com a membre de la Gironda. Quan esclatà la revolta de juny de 1848 fou posat al comandament de la Guàrdia Nacional del Sena, que reprimí durament als treballadors revoltats dels Tallers Nacionals. A l'Assemblea Legislativa de 1849 no fou escollit diputat.
Durant l'Alçament del 18 de març de 1871, vestit de civil, recorregué les barricades de Montmartre.[7] En un moment donat fou reconegut i envoltat per la multitud, llençat sobre el cadàver del general Claude Lecomte, qui havia estat linxat pocs minuts abans, i finalment també assassinat. Els seus cossos quedaren exposats al lloc de l'assassinat durant dos dies, concretament a la rue des Rosiers (actualment, rue du Chevalier-de-la-Barre). El doctor Guyon, que després examinà els cossos, trobà quaranta bales al cos de Clément-Thomas i nou bales a la part posterior de Lecomte.[8][9]
La llegenda que un escamot afusellà de forma ordinària als dos generals fou un invent[10] basat en una fotografia escenificada pel fotògraf Eugène Appert, que fou realitzada al juny, tres mesos després.[11] Fins i tot hi hagué una producció de teatre activista (La Commune, drame historique, 1908), que retrata un pseudo-judici als dos generals abans de l'execució.[12]
↑Autoria Diversa, 1875, p. 281, Exilé de la France, il vint dans la Grand-Duché... [Exiliat de França, vingué al Gran Ducat].
↑«Sektkellerei Schloss Moestroff» (en francès). Industriegeschicht vu Lëtzebuerg. «Clément-Thomas loue/achète? le château de Bollendorf de 1867-1870. Il retourne à Paris en 9/1870 après la proclamation de la République. [Clément-Thomas llogà/comprà? el castell de Bollendorf des de 1867 a 1870. Retornà a París el setembre de 1870 després de la proclamació de la República]»
↑«Archive: Photographs of the Paris Commune» (en anglès). Musee-Orsay.fr, 05-12-2008. «the first political photomontages appeared, with evocative titles - Crimes of the Commune (Eugène Appert), Martyrs of La Roquette (Hippolyte Vauvray) - faked pictures, with an anti-communard purpose, reconstructions after the event of episodes from the Commune with the help of actors in costume, highlighting mostly the executions of hostages by insurgents in May 1871.»
