Jürgen Untermann (Rheinfelden, 24 d'octubre de 1928 - Brauweiler, 7 de febrer de 2013) fou un lingüista indoeuropeista, filòleg i epigrafista alemany.[1]
Va ser deixeble de Hans Krahe i d'Ulrich Schmoll, va estudiar a les universitats de Frankfurt i de Tübingen i va ser Catedràtic de lngüística comparada a la Universitat de Colònia, on després fou professor emèrit de lingüística indoeuropea. Els seus estudis se centren en les llengües fragmentàries (Trümmersprachen) itàliques i paleohispàniques. És considerat la màxima autoritat en l'estudi de les llengües i escriptures paleohispàniques, especialment pel que fa a la llengua i escriptura ibèrica. Entre les seves obres cal destacar el monumental corpus d'inscripcions paleohispàniques: Monumenta Linguarum Hispanicarum, on es recullen les inscripcions ibèriques, celtibèriques, tartèssiques i lusitanes.[2]
L'any 2010 va ser guardonat amb el Premi Príncep de Viana de Cultura.[3][4] Des de 1994 era membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.[5]
Va morir el 7 de febrer de 2013 a la localitat alemanya de Brauweiler als 84 anys d'edat.[6]
Principals publicacions
Publicacions:[7]
- Die vorgriechischen Sprachen Siziliens. Wiesbaden, 1958.
- Die venetischen Personennamen . Wiesbaden, 1961.
- Elementos de un atlas antroponímico de la Hispania Antigua. Madrid, 1965.
- Monumenta Linguarum Hispanicarum. I. Die Münzlegenden. Wiesbaden, 1975.
- Monumenta Linguarum Hispanicarum II: Die Inschriften in iberischer schrift aus Südfrankreich. Wiesbaden, 1980.
- Monumenta Linguarum Hispanicarum III: Die iberischen inschriften aus Spanien. Wiesbaden, 1990.
- Monumenta Linguarum Hispanicarum IV: Die tartessischen, keltiberischen und lusitanischen inschriften. Wiesbaden, 1997
- Wörterbuch des Oskisch-Umbrischen. Heidelberg, 2000.
Referències
Bibliografia