Un istme (del grec ισθμός, isthmos)^[1] és un tros estret de terra que connecta dues àrees més grans a través d'una extensió d'aigua per la qual d'altra manera estan separades.^[2][3] Un tòmbol és un istme que consisteix en un espit o barra, i un estret és la contrapartida marina d'un istme, essent un tram estret de mar entre dues masses de terra que connecta dues masses d'aigua més grans.^[4]

En ésser l'única ruta terrestre que els uneix el seu control es considera de gran valor estratègic militar i comercial. En temps moderns la majoria d'istmes són travessats per canals construïts per l'home a fi d'evitar grans marrades en les rutes marítimes, obrint pas directe entre els mars que l'istme separa. El terme també és utilitzat per referir-se a la unió o estrenyiment que separa 2 objectes de qualsevol tipus. Per exemple, en anatomia, l'istme de la gola.^[5]

Istme i pont terrestre són termes relacionats, i istme té un significat més ampli. Un pont terrestre és un istme que connecta les principals masses terrestres de la Terra.^[6] El terme pont terrestre s'utilitza habitualment en biogeologia per descriure les connexions terrestres que solien existir entre continents en diverses èpoques i que eren importants per a la migració de persones, així com per diverses espècies d'animals i plantes, com per exemple els ponts terrestres de Beringia i Doggerland.^[7]

Un istme és una connexió terrestre entre dues masses de terra més grans, mentre que una península és més aviat una protuberància terrestre que està connectada a una massa de terra més gran només per un costat i envoltada d'aigua per tots els altres costats.^[8] Tècnicament, un istme pot tenir canals que van de costa a costa (per exemple, el Canal de Panamà), i així es podria dir que s'assembla a dues penínsules; tanmateix, els canals són artificials i aquesta característica els distingeixen dels estrets.

Entre els principals istmes del món, a Amèrica cal destacar l'istme de Tehuantepec o també l'istme de Panamà, que uneix els continents de l'Amèrica del Nord i l'Amèrica del Sud i és travessat pel canal de Panamà, de gran importància històrica.^[9] A Àsia sobresurt l'istme de Kra al sud-est asiàtic continental o l'istme de Perekop, que uneix la península de Crimea amb la resta del continent europeu. Les ciutats d'Auckland, Manila i Seattle es troben en istmes.

A Europa hi ha l'istme de Suez entre el nord d'Àfrica i l'Àsia occidental, i l'istme de Carèlia a Europa. Els istmes que han tingut més importància històricament són l'istme de Corint que uneix la península del Peloponès amb l'Àtica a Grècia i l'istme de Catanzaro a Itàlia. A Europa també hi ha l'istme de Gibraltar.

Als Països Catalans, destaca, a Formentera, ses Clotades, l'istme que uneix la Mola a la resta de l'illa.^[10] També hi ha l'istme del Trabucador a Aulet, al Delta de l'Ebre.^[11]

Els canals es construeixen sovint a través d'istmes, on poden ser una drecera especialment avantatjosa per al transport marítim. Per exemple, el canal de Panamà inaugurat el 1915^[12] travessa l'istme de Panamà, connectant els oceans Atlàntic Nord i el Pacífic.^[13] El 1869 es va inaugurar el canal de Suez connecta el mar Mediterrani i el mar Roig, travessant el costat occidental de l'istme de Suez, format per la península del Sinaí.^[14] També és rellevant el canal de Crinan inaugurat el 1801 que travessa l'istme entre el llac Crinan i el llac Gilp, que connecta la península de Kintyre amb la resta d'Escòcia.^[15] Un altre exemple és el canal Welland a la península del Niàgara (tècnicament un istme). Connecta el llac Ontario amb el llac Erie.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Istme

Viccionari