L'Isla Gomera, anomenat també Naranjito, era un vaixell de càrrega a vapor espanyol construït el 1918, i enfonsat el 1946 davant del Cap de Palos. Construït a les drassanes de Cadis el 1918 amb el nom de Nadir, es tractava d'un vaixell de càrrega a vapor de 50 metres d'eslora i 665 tones de càrrega, de la sèrie IR. Inicialment, el Nadir va ser usat per la mateixa drassana per al transport de material de construcció des d'Anglaterra.[1] El 1926 tota la sèrie IR és adquirida per una filial de CAMPSA, i reconvertida per al transport de petroli, passant el vaixell a ser rebatejat com a Magurio. I finalment el 1935 és venut a un armador privat, sent de nou reanomenat, aquesta vegada a Isla de Gomera, i destinat al transport de mercaderies en l'àmbit estatal.
El vaixell va sortir de Cartagena en direcció cap a Barcelona en les primeres setmanes d'abril de 1946, transportant un carregament de taronges. La nit del 13 al 14 d'abril de 1946,[2] l'Isla Gomera naufragà a causa d'una via d'aigua a la part de babord del buc. La mar picada va provocar un desplaçament de la càrrega que va fer que el vaixell xoqués, i es va enfonsar ràpidament a menys d'una milla del port del cap de Palos. Els tripulants van ser rescatats.
Referències
Enllaços externs
