El monòlit es troba a 1,5 quilòmetres de l'estació de Hoden de Takasago.[2]
Descripció
L'Ishi no Hōden està fet de tuf i està envoltat per tres costats per roca base sense processar. Amb un pes estimat en 500 tones, mesura 6,4 metres d'ample per 5,7 metres d'alt i 7,2 metres de gruix. Està tallat en forma de dos paral·lelepípedes rectangulars plans orientats verticalment i entrepant un petit paral·lelepípede rectangular. Un dels costats té un ressalt en forma d'una piràmide.
Base "flotant" del monument.
L'espai entre el llit de roca circumdant i el megàlit és prou ampli perquè hi pugui passar un adult, i és possible de circula-hi (es requereix entrada). El monòlit està situat en una gran depressió, que forma un estany a la seva base. El monòlit està tallat amb un pilar al centre de la seva base, que no és visible a l'alçada dels ulls, de manera que sembla que el monòlit està flotant per sobre de l'estany.[2]
Dibuixos de van Siebold apareguts a Nippon.
Del 2005 al 2006, el Consell d'Educació de la ciutat de Takasago va dur a terme mesuraments tridimensionals làser per confirmar-ne la forma amb la col·laboració de l'Institut de Recerca de la Universitat d'Otemae. Tanmateix, la data en què es va tallar el monòlit, per qui i amb quina finalitat romanen completament desconeuts.
Hipòtesis
Hi ha desenes de llegendes, hipòtesis i teories sobre la creació d'aquesta pedra.
Segons la mitologia xintoista, els kamiŌkuninushi i Sukunabikona van arribar d'Izumo a Harima i van intentar construir un palau de pedra durant la nit. Els seus esforços es van veure frustrats per una rebel·lió dels kami d'Harima, i el palau parcialment acabat va ser enderrocat. No obstant això, Ōkuninushi i Sukunabiko van decidir protegir la terra.
El monòlit s'esmenta al Harima Kokudo Fudoki (cròniques antigues que descriuen la província de Harima), està datat emtre el 713 i el 717, que l'atribueix a Mononobe no Moriya per ordres del príncep Shotoku, tot i que quan el príncep Shotoku es va convertir en regent, Mononobe no Moriya feia temps que havia mort. Més tard, amb el desenvolupament de la civilització a la regió de Kansai, al costat d'aquesta pedra s'hi va construir un santuari xintoista anomenat Ōshiko, en honor al déu Ōkuninushi.[3]
Durant el període Edo, Philipp Franz von Siebold va prendre nota del monument i en va deixar tres esbossos detallats al primer volum de la seva obra Nippon. Archiv zur Beschreibung von Japan und dessen Neben- und Schutzländern de 1832.[2]
Pedreres de Tatsuyama
"Pedra de Tatsuyama" és el nom donat al tuf soldat amb riolita que es troba a la riba dreta del curs inferior del riu Kakogawa. És un dipòsit gruixut de flux piroclàstic expulsat per l'activitat volcànica a finals del Cretaci fa uns 100 milions d'anys i té la densitat i la resistència adequades com a material de construcció.
Ishi no Hoden.
S'han trobat restes de pedreres a nombrosos llocs dins dels límits de la ciutat de Takasago, de les quals queden 162 ubicacions que cobreixen 670.000 m². Aquestes pedreres han estat en funcionament durant més de 1700 anys, des del període Kofun fins a l'actualitat. 31 d'aquests llocs dins dels barris de Tatsuyama i Hodenyama, que cobreixen 110.000 m², van ser seleccionats per a la seva protecció com a Lloc Històric Nacional el 1979.[1]
La pedra d'aquestes pedreres es transportava en vaixell des del riu Hokkesantani que flueix prop de la pedrera, i s'utilitzava per a edificis i la construcció de Budes de pedra. Es va utilitzar com a material per a molts sarcòfags del període Kofun mitjà i final i les primeres pedres del Palau Heijo i diversos temples de la regió de Yamato. En temps més moderns, es va utilitzar en els murs de pedra del castell de Himeji, el Palau Imperial de Tòquio i l'edifici de la Dieta Nacional.[2]
Daigaku, Kokugakuin; Kenkyūjo, Nihon Bunka. Basic Terms of Shinto (en anglès). Universitat de Kokugakuin, Institut de cultura i clàssics japonesos, 1985, p. 82.
Isomura, Yukio; Sakai, Hideya. 国指定史跡事典 - Enciclopèdia dels llocs històrics nacionals (en japonès). 学生社, 2012. ISBN 4311750404.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
