Isarn I de Pallars

Plantilla:Infotaula personaIsarn I de Pallars
Biografia
Mort948 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Comte de Pallars
920 – 948 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Pallars Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasal de Pallars Modifica el valor a Wikidata
PareRamon II de Pallars-Ribagorça Modifica el valor a Wikidata
GermansBernat I de Ribagorça
Llop I de Pallars
Ató de Bigorra Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).

Orígens familiars

Fill del comte Ramon II de Pallars i Ribagorça i la seva esposa Guinigenta de Conflent.[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Fulcoald de Roergue
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Llop I de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Senegunda
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramon II de Pallars i Ribagorça
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Ramon I de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Faquilena de Roergue
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Berta de Reims
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Isarn I de Pallars
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Asnar Dató
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Guinegenta
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
7. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Vida política

Tot i que el seu pare establí relacions amb Muhamad ibn Llop de Saragossa, que foren fructíferes, els darrers anys del seu govern foren molt durs entre altres coses pel conflicte amb el fill del seu antic aliat.[1] Després d'una devastadora ràtzia de Llop ibn Muhàmmad al Pallars l'any 904 Isarn fou fet presoner i restà com a ostatge a la Tudela islàmica durant catorze anys.[2][3][4][1] Des del 918 apareix associat al govern del seu pare.[1] A la mort d'aquest els seus fills es repartiren els territoris seguint l'herència. Així Isarn i el seu germà Llop reberen el comtat de Pallars mentre el seu germà gran Bernat i Miró reberen el comtat de Ribagorça, de manera que es formen dos comtats independents l'un de l'altre. Tots dos governaren conjuntament el comtat fins al 947.[1] Sembla que Isarn, a la mort del seu germà Llop I de Pallars, decidí retirar-se i deixà el seu govern en mans dels seus nebots, però no queda gaire clar el perquè. Se sospita que no trigà a morir.

Núpcies i descendents

Es casà en dues ocasions, la primera amb una dama anomenada Senegunda i la segona amb Adelaida. Es desconeix de qui foren els fills:


Precedit per:
Ramon II 		Comte de Pallars
amb Llop I
920-948 		Succeït per:
Ramon III
Borrell I
Sunyer I

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Pladevall i Font, Antoni. Catalunya Romànica: Vol.XV El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 848519456X. 
  2. ↑ Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"
  3. ↑ «Isarn I de Pallars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ A. Cañada, 1980: p. 60
  5. ↑ B. de Riquer (dir.), 1998: p. 175

Bibliografia referenciada

  • Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 885 entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça". ISBN 84-297-3521-6. 
  • Cañada Juste, Alberto «Los Banu Qasi (714 - 924)» (en castellà). Príncipe de Viana, 158-159, 1980. ISSN: 0032-8472.
  • de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans Volum 2 La formació de la societat feudal segles VI-XII. Enciclopèdia Catalana, 1998, p. 426 p.. ISBN 84-7739-980-8.