Jules Bienaymé (1796-1878) fou un matemàtic francès, conegut pels seus treballs d'estadística.
Vida i Obra
Tot i haver nascut a París, Bienaymé va fer els seus estudis secundaris al lycée de Bruges on el seu pare era funcionari de l'estat. En retornar novament a Paris va estudiar al Lycée Louis-le-Grand per entrar a l'École Polytechnique el 1815, però aquesta va ser clausurada el 1816 i aleshores es va dedicar a fer de traductor de revistes, ja que tenia grans coneixements d'idiomes estrangers com el rus. El 1818 va ser nomenat professor de matemàtiques de l'École Spéciale Militaire de Saint-Cyr, càrrec en el qual va romandre fins al seu ingrés en l'Administració de Finances de l'Estat el 1820.[1]
Bienaymé va fer doncs la seva vida professional a l'administració pública (com molts dels seus familiars: germans fills i nets), en la que va arribar a ser nomenat inspector general el 1834.[2] El 1848 es va retirar de l'administració, però el últims anys de la seva vida va estar força malalt: li costava dormir i les mans li tremolaven de forma incontrolada.[3]
Va ser president de la Societé Mathèmatique Française el 1875.
Al marge de la seva activitat professional, Bienaymé va ser in investigador en teoria de la probabilitat, seguint les idees de Laplace.[4] No va publicar gaires articles: uns 22 (la majoria dels quals al butlletí de la Societat Filomàtica de París, de la que era membre); però alguns d'ells es poden considerar pioners en la estadística, com un article de 1853 en el que descrivia el que avui coneixem com desigualtat de Txebixov o un de 1845 en que planteja qüestions importants sobre la Llei dels grans nombres.[5]
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Irénée-Jules Bienaymé» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)