A electromagnetisme es defineix la irradiància com el valor de la intensitat energètica mitjana d'una ona electromagnètica en un punt donat i es calcula com el valor mitjà del vector de Poynting.
La irradiància serveix de base per a la definició de magnituds físiques similars, entre les quals la radiància (energia emesa per unitat de superfície i per unitat d'angle sòlid) és la més utilitzada.
També la utilitza per definir la constant solar, quantitat d'energia solar que arriba a l'atmosfera superior de la Terra per unitat de superfície i temps. El seu valor és de 1.367 W/m² segons l'escala del World Radiation Reference Centre (WRRC), de 1373 W/m² segons l'Organització Mundial de Meteorologia (WMO de les seves sigles en anglès) o de 1353 W/m² segons la NASA.
↑Ribas, Ignasi. Solar and Stellar Variability: Impact on Earth and Planets, Proceedings of the International Astronomical Union, IAU Symposium. 264, febrer 2010, p. 3–18. DOI10.1017/S1743921309992298. «The Sun and stars as the primary energy input in planetary atmospheres»