PROFILPELAJAR.COM

Ion Agârbiceanu
Biografia
Naixement	12 setembre 1882 ; Cenade (Imperi austrohongarès)
Mort	28 maig 1963 (80 anys); Cluj-Napoca (República Popular Romanesa)
Sepultura	Cementiri Central de Cluj-Napoca
Senador de Romania
Membre de la Cambra de Diputats de Romania
Dades personals
Religió	Església Romanesa Unida a Roma
Formació	Universitat de Budapest Eötvös Loránd
Activitat
Camp de treball	Activitat literària, ficció literària, periodisme, política i pastoral
Ocupació	escriptor, poeta, polític, escriptor de literatura infantil, periodista, ministre de culte
Partit	Romanian National Party (en) ; National Agrarian Party (en) ; Front de Renaixença Nacional ; Partir Nacional Camperol ; Partit del Poble ; Peasants' Party (en) ; Party of the Nation (en)
Gènere	Novel·la
Moviment	Semănătorism (en)
Professors	Saint Basil College, Blaj (en)
Nom de ploma	Alfius ; Agarbi ; Potcoava ; Octavian
Premis
	Orde del Treball; Estrella de la República Socialista de Romania ;
	Signatura

Ion Agârbiceanu, nascut el 12 de setembre de 1882 à Szászcsanád, llavors Imperi Austrohongarès (actualment Cenade, județ d'Alba, Romania) i mort el 28 de maig de 1963 à Cluj, llavors República Popular de Romania, fou un sacerdot grecocatòlic, escriptor, periodista, polític i teòleg romanès, defensor de l'adhesió de la Transsilvània austrohongaresa a Romania. Fou el pare del físic Ion I. Agârbiceanu.

Biografia

Va cursar el seus estudis secundaris al gymnasium de Blaj (1892-1900), i els superiors a la Facultat de Teologia de Budapest (1900-1904). El 1901-1902 va començar a col·laborar amb poesies als diaris „Tribuna” de Sibiu, „Gazeta Transilvaniei” (Brașov), „Familia” (Oradea), „Drapelul” (Lugoj), „Cultura creștină (Blaj). L'any 1903 va començar a col·laborar a la revista „Sămănătorul” amb Legendă în versuri.

Sub-prefecte al internat de nois de Blaj (1904-1905);
Al setembre del 1905 es va inscriure a la Facultat de Lletres de la Universitat de Budapest, a la secció de Llengües Clàssiques, Romàniques i Història;^[1] escoltava freqüentment i activa la totalitat dels cursos organitzats per la societat „Petru Maior”. Cap a finals d'any, la revista Luceafărul imprimeix el seu primer volum d'històries curtes titulat De la țară.
Sacerdot parroquial a Bucium-Şasa, província d'Alba, (1906-1910), i després a Orlat, província de Sibiu (1910-1916);^[1] es va retirar durant la Primera Guerra Mundial a Moldàvia, d'on va ser evacuat en Rússia on durant un temps fou capellà castrense de cos de voluntaris de Transsilvània (1917-1918);^[2]^[1]
Després del 1918 fou director del diari „Patria” de Cluj (1919-1927),^[1]i després del diari „Tribuna” també a Cluj (1938-1940).
Va ocupar diversos càrrecs polítics al Parlament de Romania (el primer cop el 1919, després el 1922-1926), i més tard fou senador i vicepresident del Senat.
Va ser membre del Comitè Executiu del Partit Nacional Romanès (1919).
Va ser sacerdot i protopapa a Cluj (el 1930) i canonge a l'arquebisbat grecocatòlic de Cluj-Gherla (el 1931).
Per la seva activitat literària, fou elegit membre corresponent (1912), i després actiu (1925) de l'ASTRA, secretari general de les seccions literàries i científiques de l'ASTRA (1925 - 1940), amb un paper important en les seves assemblees generals anuals. Durant un temps fou editor de la revista „Transilvania”.
Fou elegit membre corresponent de l'Acadèmia Romanesa el 1919, i després membre titular de la mateixa acadèmia el 1955 Departament de Ciències Històriques, Llengua, Literatura i Art.
Fou membre del comitè de direcció de la Societatea Scriitorilor ("Societat d'escriptors), fins a la seva mort va ser el president de la Unió de premsa romanesa a Transsilvània i Banat (des de 1921).
Va rebre el premi nacional de prosa el 1927, l'Orde del Treball, pels seus èxits destacats "en el camp de la creació literària" el 1954 i l'Orde de l'Estrella de la República Socialista de Romania classe I el 1962.^[3]
El 28 de maig 1963 va morir a la Clínica Mèdica de Cluj després de patir un infart de miocardi. L'obituari, signat per l'Acadèmia i la Unió d'Escriptors, subratlla la seva rica i llarga activitat - més de sis dècades - en l'àmbit literari. Al seu seguici fúnebre, que va tenir lloc a Cluj el 31 de maig, l'homenatjaren personalitats personalitats de la talla de Iorgu Iordan, Zaharia Stancu, Mihai Beniuc i Mircea Zaciu.

Va ser enterrat al cementiri de Hajongard a Cluj. La seva tomba va ser declarada monument històric l'any 2012.

Galeria

Mircea Zaciu i Ion Agârbiceanu el 1962
Ion Agârbiceanu
Ion Agârbiceanu el 1900

Obra literària

Volums publicats

De la țară, Budapest,1905
În clasa cultă, Vălenii de Munte, 1909
Două iubiri, Vălenii de Munte, 1909
În întuneric, Bucarest, 1910
Arhanghelii. Novel·la de la vida dels romanesos transsilvans, Sibiu, 1914 (apareguda en fulletó el 1913 a la revista „Luceafărul”)
Luncușoara în Păresemi, București, 1920
Popa Man. Història després d'una llegenda, Bucarest, 1920, 1920
Ceasuri de seară, Bucarest, 1921
Trăsurica verde, Bucarest, 1921
Chipuri de ceară, Bucarest, 1921
Spaima, Craiova, 1922
Dezamăgire, Bucarest, 1924
Legea trupului. La història d'una vida, Bucarest, 1926 1926
Legea minții. La història d'una altra vida, Bucarest, 1927
Stana, Cluj, 1929
Biruința, Bucarest, 1930
Dolor. Zbuciumul lui Ilarie Bogdan, Craiova, 1930
Răbojul lui Sfântu Petru, Bucarest, 1934
Sectarii, Bucarest, 1938
Licean...odinioară, Bucarest, 1939
Amintirile, Bucarest, 1940
Jandarmul. Un gran drama a Maramureș, Bucarest, 1941
Domnișoara Ana, Bucarest, 1942
În pragul vieții, Bucarest, 1942
Vremuri și oameni. Lumea nouă, Bucarest, 1943
Vâltoarea, Sibiu, 1944
Din copilărie. Cares i històries, Bucarest, 1956
Din munți și din câmpii, Bucarest, 1957
File din cartea naturii, Bucarest, 1959
Faraonii, Bucarest, 1961
Strigoiul, Bucarest, 1968 (pòstuma)
Din pragul marei treceri, Cluj, 1978 (pòstuma)
Fața de lumină a creștinismului, Cluj-Napoca, Eikon, 2006.
Intâiul Drum
Nepoata lui moș Mitruț
Opere, estudi introductiu de Mircea Zaciu, vol. I-XVIII, Bucarest, 1962-2002
Fefeleaga-1908

Notes

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 Nemeș-Vintilă, pàg. 4
↑ (romanès) Olimpiu Boitoș, "Ion Agârbiceanu. Schiță bio-bibliografică", a Luceafărul, Nr. 10/1942, pp. 353–354 (digitalitzat per la Universitat Babeş-Bolyai Transsylvanica Online Library)
↑ Cristian Vasile, Politicile culturale comuniste in timpul regimului Gheorghiu-Dej. Humanitas, Bucarest, 2013, ISBN 978-973-50-4222-6, pàgs. 81–82

Bibliografia

Lucian Boia, Capcanele istoriei. Elita intelectuală românească între 1930 și 1950. Humanitas, Bucarest, 2012, ISBN 978-973-50-3533-4
Ovid Crohmălniceanu, Literatura română între cele două războaie mondiale, Vol. I. Editura Minerva, Bucarest, 1972, OCLC 490001217
Mihail Dragomirescu, Istoria literaturii române în secolul XX, după o nouă metodă. Sămănătorism, poporanism, criticism. Editura Institutului de Literatură, Bucarest, 1934
Victor Eftimiu, Portrete și amintiri. Editura pentru literatură, Bucarest, 1965
Nicolae Iorga, Istoria literaturii românești contemporane. II: În căutarea fondului (1890-1934). Editura Adevĕrul, Bucarest, 1934
Eugen Lovinescu, Istoria literaturii române contemporane. Editura Minerva, Bucarest, 1989, ISBN 973-21-0159-8
Onuc Nemeș-Vintilă (ed.), "Ion Agârbiceanu", Conferințele ASTREI, nr.7, Biblioteca Județeană ASTRA, Sibiu, 2007
Vasile Netea, Memorii. Editura Nico, Târgu Mureș, 2010, ISBN 978-606-546-049-2
G. C. Nicolescu, Ideologia literară poporanistă. Contribuțiunea lui G. Ibrăileanu. Institutul de Istorie Literară și Folclor, Bucarest, 1937
Constantin Șăineanu, Noui recenzii: 1926-1929. Editura Adevĕrul, Bucarest, 1930, OCLC 253127853
Dimitrie Vatamaniuc, Ion Agârbiceanu. Editura Albatros, Bucarest, 1970