El Reial decret-Llei 36/1978, de 16 de novembre, sobre gestió institucional de la Seguretat Social, va crear l'Institut Nacional de Serveis Socials.[1] Posteriorment, el Reial decret 140/1997, de 31 de gener, va canviar la seva denominació a Institut de Migracions i Serveis Socials, en incloure entre les seves competències la de immigració.[2] Finalment, el Reial decret 1600/2004, de 2 de juliol, que desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, va fixar la seva denominació actual com a Instituto de Mayores y Servicios Sociales.[3]
Els serveis complementaris de les prestacions del sistema de Seguretat Social: el turisme social o viatges de vacances de les persones majors i el termalisme social o estades de persones majors en balnearis.[5][6]
La proposta de normativa bàsica que garanteixi els principis d'igualtat i solidaritat per a la determinació dels barems de reconeixement del grau de discapacitat.
L'exercici de les competències estatals atribuïdes per la Llei de Dependència.
El foment de la cooperació amb les organitzacions i entitats que agrupen a les persones majors.
L'establiment i gestió de centres d'atenció especialitzada o d'aquells als quals se'ls assignin objectius especials de recerca d'àmbit d'actuació estatal en el camp d'acció de l'Institut.
Les relacions amb organismes estrangers i internacionals i l'assistència tècnica als programes de cooperació internacional en matèries i col·lectius del seu àmbit d'acció.
L'avaluació dels serveis socials en qualitat d'entitat de referència nacional.[7]
_01.jpg)
.svg){kind=small}
