La formació dels membres dels serveis de seguretat públics i privats, de prevenció i extinció d'incendis i de salvaments, d'emergències, de protecció civil i de vigilància, control i protecció ambientals
La creació, la gestió, la difusió i l'aplicació del coneixement tècnic per a seleccionar, promocionar i desenvolupar aquests col·lectius professionals d'acord amb la normativa que els regula
La promoció de l'estudi i la recerca en l'àmbit de la seguretat.
A partir del curs acadèmic 2014-15 l'ISPC s'ha convertit en centre universitari adscrit a la Universitat de Barcelona, amb la nova titulació que imparteix del Grau en Seguretat.
Els orígens de l'ISPC es remunten a un primer Centre de Formació situat a l'avinguda Pearson de Barcelona, inaugurat el 12 de juliol del 1983 per tal de formar les primeres promocions del cos de Mossos d'Esquadra en ple procés de refundació. A l'acte d'inauguració no hi van assistir ni el delegat del govern ni els quatre governadors civils, ja que exigien que la Junta de Seguretat de Catalunya havia d'haver aprovat prèviament el programa de formació.[4] El primer director del centre fou Ildefons Valls.[4]
Poc després la Llei 27/1985 va crear oficialment l'Escola de Policia de Catalunya, ja a Mollet del Vallès. En aquell moment tenia per objectiu principal la formació de les futures promocions de Mossos d'Esquadra que havien d'omplir un cos que, fins aquell moment, tenia tan sols uns centenars de membres i era purament simbòlic. També havia de ser l'escola on es formessin els membres de les policies locals catalanes. El següent director de la institució va ser des del desembre del 1988 el polèmic Jesús Maria Rodés.,[5] qui aprofitaria el gran impuls que van significar els Jocs Olímpics del 1992 per fer de l'escola la seu de les proves de tir olímpic i així poder construir les instal·lacions amb l'envergadura necessària per a les futures promocions.[5] Gràcies a la tasca de l'Escola el 1994 va poder començar el desplegament dels Mossos d'Esquadra començant per la comarca d'Osona. Rodés, però, va acabar sent cessat i per aquest motiu el novembre del 1994 el director de l'Escola va passar a ser Francesc Falgueras[6] fins al juliol del 1996.
La Llei d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, aprovada el 2003, suposa un gran salt qualitatiu per la voluntat d'integrar tots els serveis sectorials de la seguretat en un sistema coordinat i únic. En resposta a aquesta voluntat, l'any 2007 les dues escoles van passar a formar part d'un mateix organisme, l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Aquesta fusió avança en la cohesió i reforça l'articulació del sistema integral de seguretat des dels àmbits de la formació, la recerca i la divulgació del coneixement.[cal citació]
L'Ordre ECO/319/2014, de 15 d'octubre, aprova l'adscripció de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya a la Universitat de Barcelona i la implantació de l'estudi universitari oficial de grau en seguretat. Un sistema propi de formació universitària que desenvolupi les estratègies que les organitzacions requereixen i que responguin a les demandes de personal expert en seguretat.[cal citació]
Publicacions
Des del 1997, en època del llavors director de l'Escola Amadeu Recasens, l'ISPC publica la Revista Catalana de Seguretat Pública. En surten dos números cada any i els articles estan escrits per diversos responsables de la seguretat catalana en tots els àmbits així com experts i professors en aquests camps, tant catalans com estrangers.[7]
↑ 4,04,1Miquel Sellarès : Un pas endavant. La història dels Mossos que mai no s'ha explicat; Raval Edicions SLU, Mina; Barcelona; 2008; ISBN 978-84-96499-97-3; p. 72-73 i 105
↑ 5,05,1Miquel Sellarès : Un pas endavant. La història dels Mossos que mai no s'ha explicat; Raval Edicions SLU, Mina; Barcelona; 2008; ISBN 978-84-96499-97-3; p. 146
↑Notícia de la Vanguardia del 15 de novembre del 1994.
