La Insígnia de Destrucció de Tancs (alemany: Sonderabzeichen für das Niederkämpfen von Panzerkampfwagen durch Einzelkämpfer) era una condecoració distingida als membres de la Wehrmacht que havien destruït un tanc en combat. Va ser creada per Adolf Hitler el 9 de març de 1942,[1] amb efectes retroactius del 22 de juny de 1941 (l'inici de l'operació Barbarroja).[2]
Era concedida a tots aquells que destruïen un tanc o un vehicle cuirassat enemic mitjançant armes manuals, com granades, mines, Panzerfaust, càrregues explosives, etc.; els quals haguessin estat anteriorment condecorats amb la Insígnia de l'Assalt d'Infanteria o la Insígnia de l'Assalt General.[1]
Es concedia una insígnia per cada tanc destruït. El 18 de desembre de 1943 s'autoritzà una versió en daurat, que significava la destrucció de 5 tancs (així doncs, per exemple, la destrucció de 6 tancs s'indicava mitjançant una daurada i una platejada).[1]
Consistia en una banda de roba platejada amb dues franges horitzontals en negre, amb un Panzerkampfwagen IV platejat orientat cap a l'esquerra.[1] Es lluïa a la part superior de la màniga dreta de l'uniforme.
Receptors notables
Referències
Enllaços externs
