Inhoaíba és un barri localitzat en la zona oest del municipi de Rio de Janeiro.[1][2] El seu IDH, l'any 2000, era de 0,747, el 115 col·locat entre 126 regions analitzades en el municipi de Rio.[3][4]
Història
La "Fazenda de Inhoaíba" era travessada per la Estrada Real de Santa Cruz, actual Avinguda Cesário de Melo i quedava enfront de la "Fazenda Campinho".[5] Amb la implantació del ramal ferroviari de Mangaratiba, actual ramal de Santa Cruz, va ser inaugurat el 1912,[5] l'estació Engenheiro Trindade, anomenada posteriorment Inhoaíba, que va consolidar el nom del barri. Les seves terres eren utilitzades pel conreu del cafè i de la taronja.[5] A partir dels anys 70, la urbanització de l'àrea s'intensifica, i sorgeixen grans habitatges, com Vilar Carioca i Vilar Guanabara. El 1993 l'alcalde Cesar Maia va separar Inhoaíba com un barri autònom de Campo Grande, però no es va convertir en l'objectiu dels seus projectes, Favela-bairro i Rio-cidade.
Estructura
Conté una població d'aproximadament 60.000 habitants (segons informacions de l'Institut Brasiler de Geografia i Estadística - IBGE - Cens Demogràfic 2000).
Té com a veïns els barris de Cosmos, Guaratiba i Campo Grande.
El barri queda tallat per l'avinguda Cesário de Melo, una important via de transports urbans que connecta Santa Cruz a Campo Grande. També té carril-bici en el trajecte. També passa pel barri el segon ramal de trens de la regió metropolitana de Rio i és servit per les estacions de tren d'Inhoaíba i Benjamin do Monte.
El barri d'Inhoaíba forma part de la regió administrativa de Campo Grande. Els barris integrants de la regió administrativa són: Campo Grande, Cosmos, Senador Vasconcelos i Inhoaíba.
Topònim
La història de l'origen del nom és controvertida. Diu la llegenda que el nom va tenir origen en l'època de les grans hisendes d'esclaus i la hisenda pertanyia al Sr. Aníbal, però els esclaus en deien Sinhô Aníbal o "Inho Aniba", donant origen al nom Inhoaíba. Una altra hipòtesi és que el nom sigui una corruptela de NHU (camp), AHYBA (ruim), denominació donada pels indígenes a la baixada entre la serra del mateix nom i Campo Grande.[5]
Referències
↑«Bairros do Rio» (en portuguès). [Consulta: 3 octubre 2020].