Frédéric Chopin va compondre tres Impromptus per a piano, tots ells obres que consoliden aquest tipus de composició. Igual que els scherzos, destaquen per la seva dificultat tècnica. Cal afegir que Chopin també va compondre la Fantasia-Impromptu, una de les seves obres més conegudes.[1]
Els impromptus
Impromptu núm. 1. El primer impromptu, en la bemoll major, és l'op. 29. És un Allegro assai quasi presto, que data de 1837. Va ser publicat aquest mateix any a París, amb una dedicatòria a la comtessa de Lobau.
Impromptu núm. 2. El segon impromptu, en fa sostingut major, és l'op. 36. Fou compost l'any 1839 i va ser publicat l'any següent (1840) a Leipzig i, simultàniament, a París i Londres.
Impromptu núm. 3. Aquest tercer i últim impromptu, està en sol bemoll major i és l'op. 51. Té la indicació de Vivace. Data de 1842 i es va publicar a Leipzig i simultàniament a París i Londres, amb una dedicatòria a la comtessa Esterházy.
Referències
↑AA. VV. (1997): Piano classics. Guía de la audición, Barcelona.