Imma Monsó i Fornell (Lleida, Segrià, 1959)[1] és una escriptora catalana en català i professora de llengües estrangeres.
Biografia
Va viure els seus primers sis anys a Mequinensa (Baix Cinca).[2] Va estudiar filologia francesa a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen.
La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb el llibre de contes Si és no és, que va rebre el Premi Ribera d'Ebre de narrativa. Aquell mateix any publicà la novel·la No se sap mai. L'any 1998 va guanyar el Premi Prudenci Bertrana de novel·la i Cavall Verd de la Crítica Catalana per Com unes vacances. El 2001 publica la novel·la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció. Durant els últims anys han vist la llum dos llibres d'aquest gènere, Millor que no m'ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2004). Tota la seva obra ha estat traduïda al castellà, a les editorials Tusquets, Alfaguara, RBA i Planeta. També en aquesta llengua, lectors i crítica han dispensat una molt favorable acollida a la seva narrativa. Igualment té obra traduïda al francès, italià, portuguès, hongarès, neerlandès i anglès[3]
El 2007 guanya el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any de ficció, per Un home de paraula.[4] El 2009 publica la novel·la Una tempesta. El 2012 guanya el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per la novel·la La dona veloç,[5] guardonada també amb el Premi El Setè Cel de Salt el 2013.[6] El 2024, rep el Premi Òmnium a la millor novel·la de l'any 2023 per La mestra i la Bèstia.[7]
Obra
Assaig
Premis
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Imma Monsó i Fornell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ The Anglo-Catalan Society, The Anglo-Catalan Society. «Entrevista a l'escriptora Imma Monsó». Traces.uab.es. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Imma Monsó. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
- ↑ Thellibres. Un home de paraula. Thellibres.
- ↑ Serra, Montserrat. VilaWeb. Imma Monsó guanya el Premi Ramon Llull amb 'La dona veloç'. VilaWeb, 26 de gener de 2012.
- ↑ Camps Linnell, J. «Imma Monsó rep el premi El Setè Cel». El Punt Avui Comarques gironines, 20-07-2013, pàg. 15.
- ↑ 7,0 7,1 Safont, Joan. «Imma Monsó guanya el premi Òmnium per la novel·la 'La mestra i la Bèstia'». Vilaweb. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ «El Nadal és temps de nostàlgies». Segre, 05-12-2020. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «La lleidatana Imma Monsó presenta "la novel·la que reuneix tots els meus dols del passat"». Segre.com, 21-02-2023.
- ↑ Barcelona Metròpolis. Caminava. Barcelona Metròpolis, 2010.
- ↑ El Premio Internacional Terenci Moix recuerda a la periodista rusa Anna Politkovskaia Arxivat 2013-12-02 a Wayback Machine. a La Vanguardia, 22/4/2007 (castellà)
- ↑ El Punt Avui, 12-07-2013.
- ↑ Paz, Susana «Imma Monsó, guanyadora de l'Amat-Piniella: «En la ficció és on es diuen les veritats més grosses»». Regió 7, 22-02-2024.
Enllaços externs
