Imma Colomer Marcet (Barcelona, 1948) és una actriu i directora catalana de teatre, televisió i cinema.[1] També és co-fundadora del Teatre Lliure i de la companyia Els Comediants.[2]
Treballs destacats
- Non Plus Plis (1972)
- Catacroc (1973)
- Les tres germanes de Txékhov, amb Maife Gil (Maixa), Imma Colomer (Olga), Muntsa Alcañiz (Irina), Anna Lizaran, Lluís Homar, Rafael Anglada. Direcció de Lluís Pasqual i Fabià Puigserver. Estrenada al Teatre Lliure (juny 1979)
- Tango de Dom Joan de Quim Monzó (1987).
- Titànic 92 (1989).
- Elsa Schneider (1989).
- La Señorita de Trevélez (1990).
- No havies d'haver vingut (1991).
- Desig (1991).
- El Desengany (1992).
- Càndid (1996).
- L'auca del Senyor Esteve (1997).
- La Serventa Amorosa (1997).
- Morir (1998).
- Els Gegants de la Muntanya (2000).
- La Mare Coratge (2001).
- El Pati (2002).
- Ronda de Mort a Sinera (2002).
- L'escola de Dones (2003).
- La Finestra Tancada (2005).
- La Plaça del Diamant (2007).
- La Caixa Sàvia (1989).
- Quí? (1990).
- Chicas de Hoy en Día (1990).
- El Joc del Segle (1992).
- Barrio Sésamo (1996).
- Laberint d'ombres (1998-1999).
- El Comisario (2000).
- Mirall trencat (2002).
- Pets & Pets (2002).
- Carbalho (2002).
- Majoria absoluta (Capítols del 19 al 35). (2003).
- Hospital Central (2003).
- Ventdelplà (2005).
Cinema
- Tras el Cristal (1986)
- Vida privada (1987)
- Ho sap el ministre? (1991)
- Don Jaime, el conquistador (1994)
- Gimlet (1995)
- Dones (2000)
- La memòria i el perdó (2001)
- Frágil (2004)
- Quito (2004)
- 53 dies d'hivern (2006)
Premis i reconeixements
L'any 2017 va obtenir el Premi Gonzalo Pérez de Olaguer,[3] així com el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre per la seva interpretació a l'espectacle Un tret al cap.[4] L'any següent va rebre el Premi Memorial Margarida Xirgu pel seu paper a Que rebentin els actors, de Gabriel Calderón.[5]
Referències
.svg)