En aquest període, el mantell de sota les conques lunars es fongué parcialment i les omplí de basalts. Es creu que aquesta fosa tingué lloc perquè els impactes meteòrics debilitaren les roques de l'escorça - i van fer que el mantell s'alcés gràcies a la pressió més baixa que suportava o que l'escorça es fongués a causa de la temperatura que arribava del mantell. La majoria de minerals lunars duts a la Terra per estudiar-los pertanyen a aquest període.[2]