George Pierpoint, de la BBC News, escrigué que la il·luminació bisexual s'ha utilitzat com a "dispositiu visual potenciador" que contraresta la subrepresentació percebuda de la bisexualitat en els mitjans visuals. Els colors poden ser una referència directa a la bandera de l'orgull bisexual.[2][3] La tendència va guanyar força a la comunitat LGBT el 2017, especialment a les xarxes socialsTwitter, Reddit i Pinterest.[4] Sasha Geffen va escriure a Vulture.com que s'havia convertit en "sòlid en el seu significat",[5] mentre que Nicky Idika de PopBuzz va escriure que "s'ha convertit en una part consolidada de la narració bisexual als mitjans".[6] I si bé The Daily Dot qüestionava si "el significat estètic o cultural [va venir] primer", també va concloure que la idea "s'ha quedat enganxada".[7]Pantone va seleccionar "Ultra Violet" com a color del 2018 en un moviment que segons la BBC reflectia l'ús creixent de l'esquema de colors.[2]
Ús en mitjans populars
Segons Pierpoint, l'estètica visual es podria haver utilitzat ja el 2014 a la sèrie de televisió Sherlock, fent referència als interessos ocults especulats del doctor Watson.[2] La il·luminació s’ha utilitzat en nombrosos mitjans televisius i cinematogràfics, normalment en escenes amb personatges bisexuals. Les pel·lícules de Hollywood The Neon Demon, Atomic Blonde i Black Panther presenten l’ús de la il·luminació blava, rosa i violeta. De la mateixa manera, el guardonat episodi Black Mirror "San Junipero" va fer ús de l'estètica visual.[8] Més tard, també es va afirmar que la sèrie de televisió Riverdale el feia servir també.[9]
La il·luminació bisexual també apareix als vídeos musicals de l'"himne bisexual" de Janelle Monáe "Make Me Feel" i de "Cool for the Summer" de Demi Lovato.[1] Mostrant un ús continuat, el terme es va utilitzar per descriure algunes de les imatges del "Panini" de Lil Nas X el setembre de 2019,[10] i Cosmopolitan va proposar la presència de la il·luminació com a prova per afavorir les teories d'una lectura bisexual de Lover de Taylor Swift que en un primer moment es basava en lletres ambigües.[11]
Crítica
Amelia Perrin ha criticat la tendència a utilitzar aquesta il·luminació quan apareixen personatges bisexuals a la televisió i els vídeos musicals, argumentant a Cosmopolitan que aquesta imatge visual "perpetua els estereotips bisexuals". Perrin argumenta que aquest tipus d’il·luminació sol ser produïda per llums de neó, que suggereixen a l'espectador “clubs i pistes de ball”, i això implica que "les relacions bisexuals són merament experiments, i alguna cosa que només passa quan estàs borratxa una nit".[1]
Lara Thompson, professora de cinema a la Universitat de Middlesex, ha defensat que la il·luminació bisexual no és ben coneguda, afirmant: "S'haurien de veure més exemples abans de veure la il·luminació bisexual com un fenomen totalment convincent".[2]