Les illes Ègades[1] (en sicilià i italià: Egadi; del grec antic: Αἰγάδες Aigades), dites també Ègates[2] o Egates[3] (del llatí: Aegates),[a] són un petit arxipèlag de Sicília format per les illes de Favignana, Marettimo i Levanzo. Estan situades a la costa occidental de Sicília, davant les ciutats de Trapani i Marsala, i tenen una superfície total de 37,45 quilòmetres quadrats.[6][7]
Geografia
La més gran, amb 3.400 habitants i 19 km², és l'illa de Favignana, situada a 16 quilòmetres al sud-oest de Trapani. Just al costat i a 13 quilòmetres de Trapani, Levanzo és la més petita, amb 200 habitants i 5,8 km². La més llunyana, Marettimo, és a 24 quilòmetres a l'oest de Trapani, té uns 700 habitants i 12 km². Addicionalment, hi ha dues illes menors, Formica i Maraone, situades entre Levanzo i Sicília. A efectes administratius, l'arxipèlag constitueix la comuna de Favignana, a la província de Trapani.
El 2017 la població total era de 4.292 habitants.[8]
Història
A l'antiguitat, les illes eren anomenades Egusses (grec antic: Αἴγουσσαι) pels grecs, i Ègates (o Egates; en llatí: Aegates) pels romans:[a] Favignana, la principal, rebia el nom d'Egusa (grec antic: Αἴγυσα, llatí: Aegusa); Marettimo era anomenada Hiera (grec antic: Ἱερὰ Νῆσος, llatí: Hiera), encara que, a l'Itinerarium Maritimum ja és anomenada Maritima; Levanzo, per la seva part, s'anomenava Forbància (grec antic: Φορβαντία, llatí: Forbantia). Han estat identificades amb diversos indrets de la geografia de l'Odissea (en), identificacions que, avui en dia, resten completament abandonades.[4]
L'arxipèlag fou l'escenari de la batalla de les Egusses, la darrera batalla de la Primera Guerra Púnica, el 241 aC; el cònsol Lutaci Càtul va derrotar la marina cartaginesa, i Roma va establir la superioritat naval a la Mediterrània Occidental.[4][9]
Les illes van pertànyer a la família Pallavicini-Rusconi de Gènova fins al 1874, quan la família Florio de Palerm les va comprar.
Notes
- ↑ 1,0 1,1 Els grecs les anomenaren Egusses (Αἴγουσσαι Àigussai), derivat d'αἴξ (aix, 'cabra'), i no pas Ègades (Αἰγάδες Àigades), forma no documentada en grec, però deduïda del nom llatí. Els romans, en efecte, les anomenaren Ègates (llatí: Aegates), adaptat també com a Egates (perquè, en Sili Itàlic, la ā és llarga).[4][5]
Referències
- ↑ Aguiló, Cosme. Toponímia i etimologia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 258.
- ↑ Oller Guzmán, Joan. El territori i poblament del Vallès en època antiga (Tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 2012, p. 178.
- ↑ «Trobades 1.500 àmfores ibèriques d'un vaixell romà enfonsat a Sicília». 3Cat, 10-08-2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography (en anglès), 1854.
- ↑ «Aegates insulae». A: Realencyclopädie der classischen Altertumswissenschaft.
- ↑ «Egadi Islands». Britannica.com. Encyclopædia Britannica.
- ↑ «Egadi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Geo Demo». Istat. Arxivat de l'original el de gener 3, 2018. [Consulta: 24 abril 2018].
- ↑ Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p.77. ISBN 1851096728.
