PROFILPELAJAR.COM

Ignacio de Arteaga y Bazán
Biografia
Naixement	17 febrer 1731 ; Aracena (Província de Huelva)
Mort	1783 (51/52 anys); San Blas (Mèxic)
Nacionalitat	espanyol
Es coneix per	explorador d'Alaska i de la costa americana del nord-oest del Pacífic
Activitat
Ocupació	oficial de l'Armada Espanyola
Membre de	Expedicions espanyoles a la costa nord-oriental del Pacífic
Carrera militar
Lleialtat	Imperi Espanyol
Branca militar	Armada Espanyola
Rang militar	capità de fragata (1783–); tinent de navili (1767–); alférez de fragata (en) (1754–); guardiamarina (1747–)
Participà en
	Expedicions espanyoles a la costa nord-oriental del Pacífic

Ignacio de Arteaga y Bazán (Aracena, Huelva, 17 de febrer de 1731 – 1783) va ser un oficial de l'Armada Espanyola recordat per haver realitzat un important viatge d'exploració per la costa americana del nord-oest del Pacífic, en què va arribar fins a les costes de l'actual Alaska. El viatge tenia com a finalitat avaluar la implantació russa a la zona, que els espanyols consideraven de la seva sobirania.

Biografia

Nascut a Aracena, Andalusia, els seus pares eren bascos de noble llinatge, per la qual cosa és possible que Arteaga s'incorporés a l'acadèmia naval de Cadis.^[1] Fou acceptat com a guardiamarina el 1747 i després de graduar-se el 1754 se li va donar el rang d'alferes de fragata. Després de servir en diferents vaixells i en diversos llocs va ser traslladat a l'Havana el 1766, on se li va donar el seu primer comandament, la balandra Vibora. El 1767 fou ascendit a tinent de navili.^[2]

El 1771 Arteaga tornà a Espanya i tractà de casar-se sense certs requeriments reals i permisos eclesiàstics. El sacerdot que havia d'oficiar la cerimònia es negà a fer-ho i Arteaga apel·là al tribunal eclesiàstic. Durant el procediment es tornà abusiu i insultat i com a conseqüència fou empresonat durant tres anys a la presó de l'arsenal naval de La Carraca, Cádiz.^[2] El 1774 fou alliberat i tot i que se li va permetre continuar la seva carrera a la marina va ser enviat a la remota estació naval de San Blas, a la costa oest de Nova Espanya. Arribà a San Blas el 1775 i quatre anys més tard, el 1779, se li encarregà el comandament d'una expedició a Alaska. S'assignaren dues fragates, la Favorita, sota el comandament d'Arteaga, i la Princesa, comandada per Juan Francisco de la Bodega y Quadra. Amb Bodega y Quadra a la Princesa hi anaven Francisco Antonio Mourelle, com a segon oficial, Mariano Núñez Esquivel, com a cirurgià, José Cañizares, com a pilot, i Juan Bautista Aguirre, com a segon pilot.^[3] Els objectius de l'expedició eren avaluar la penetració russa a Alaska, la recerca del pas del Nord-oest i la captura de James Cook si el trobaven en aigües espanyoles. Arteaga y Bodega y Quadra no trobaren a Cook, que havia estat assassinat a Hawaii el febrer d'aquell mateix any 1779.^[3]

Les dues fragates navegaren directament des de San Blas fins a badia de Bucareli (a l'actual Alaska). El viatge, de 81 dies, fou relativament ràpid, deixant temps per realitzar més exploracions. Arteaga y Bodega y Quadra estudiaren acuradament la badia de Bucareli i posteriorment es van dirigir cap al nord, fins a l'actual Port Etches, a l'illa Hinchinbrook, prop de l'entrada de l'estret del Príncep Guillem. Mentre els vaixells estaven fondejats, Arteaga va agafar una partida d'homes i desembarcà per realitzar una cerimònia de possessió formal.^[4]^[5] Tots els oficials i capellans baixaren a terra en processó i es va erigir una gran creu mentre els canons i mosquets disparaven diverses salves. Es cantà el Se cantó el Te Deum, seguit d'una lletania i diverses oracions. Després del sermó es va celebrar l'acte formal de possessió, firmat pels oficials i capellans.^[4] Arteaga batejà l'indret com a Puerto de Santiago, en commemoració de Sant Jaume, el patró d'Espanya, que se celebra el 25 de juliol.^[6] Aquest títol de Puerto de Santiago fou important anys després, ja que constituí la base de l'al·legació d'Espanya de la sobirania al Pacífic nord fins als 61° 17′ N.^[4]

Arteaga y Bodega y Quadra també exploraren la badia de Cook i la península de Kenai, on celebraren una cerimònia de possessió el 2 d'agost de 1779, al que actualment s'anomena Port Chatham. Degut a diverses malalties entre la tripulació Arteaga decidí tornar al sud. El 8 de setembre els vaixells es reuniren i començaren el viatge de tornada a San Blas.

Tot i que els espanyoles eren normalment reservats al voltant dels seus viatges d'exploració i els descobriments realitzats, el viatge de 1779 d'Arteaga y Bodega y Quadra es va donar a conèixer àmpliament. La Perouse va obtenir una còpia del seu mapa, que fou publicat el 1798. El diari de Mourelle fou adquirit i publicat a Londres el 1798 per Daines Barrington. Després de tornar a San Blas, Arteaga sol·licità i va rebre el perdó reial i el restabliment de la seva pensió. No tornà a fer-se a la mar degut a la mala salut que arrossegava. Arteaga va servir com a comandant del departament naval de San Blas fins a la seva mort, el 1783. Poc abans de morir fou ascendit a capità de fragata, la seva primera promoció en 16 anys.^[2]