Ignacio Carrión Hernández

Plantilla:Infotaula personaIgnacio Carrión Hernández
Biografia
Naixement6 setembre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Sant Sebastià (Guipúscoa) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 2016 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballNarració Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, periodista, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
GènereAssaig i literatura de viatges Modifica el valor a Wikidata
Premis

Ignacio Carrión Hernández (Sant Sebastià, 6 de setembre de 1938 - València, 8 d'octubre de 2016) fou un escriptor i periodista espanyol.[1]

Biografia

Carrión va néixer a Sant Sebastià (Guipúscoa), el 1938, per circumstàncies de la Guerra Civil.[2] La seva família era originària de València. Va estudiar Periodisme a la Universitat de València, ciutat en la qual va regentar, durant la dictadura franquista, la llibreria «Lope de Vega». Va ser redactor de l'Agència EFE a Londres, cap d'Informació al setmanari Blanco y Negro, corresponsal del diari ABC a Londres i corresponsal de Cambio 16 a Washington DC. Finalment, va ser enviat especial del diari El País per tot el món, fins a la seva jubilació, l'any 2003.[3] Col·laborà en la secció de llibres de l'edició en castellà de Le Monde Diplomatique, a Revista de Occidente i a Pasajes del Pensamiento Contemporáneo (Universitat de València). Divorciat i pare de tres fills, des de 1994 va estar casat amb Chus Duato.

Obra

D'entre la seva obra, tant de ficció com de no-ficció, destaquen els següents títols:[4][5]

Novel·les

  • El milagro (1990)
  • Cruzar el Danubio (1995)
  • Desahucio (1996)
  • Tomates para mi viejo (2012)

Reculls de contes

  • Klaus ha vuelto (1992)
  • Diario de un vendedor de Olivos en Manhattan (2006)
  • Pobres mujeres (2010)
  • Desde Cabo de Gata (2011)

No-ficció

  • Querido señor Dios... (1976)
  • Querido señor Rey... (1976)
  • Madrid, ombligo de España (1984)
  • De Moscú a Nueva York (1989)
  • Alabado sea yo (1998)
  • La hierba crece despacio (1961-2001)
  • India, vagón 14-24 (2008)
  • Buscando a Marilyn (2008)
  • Diarios (2011-2015)

Premis

Referències

  1. «Fallece en Valencia el periodista y escritor Ignacio Carrión a los 78 años» (en castellà). Las Provincias, 10-10-2016. [Consulta: 25 gener 2020].
  2. Levante-EMV. «Fallece el periodista Ignacio Carrión a los 78 años» (en castellà). [Consulta: 25 gener 2020].
  3. «Ignacio Carrión» (en castellà). Verlanga, 27-10-2015. [Consulta: 25 gener 2020].
  4. «Carrión, Ignacio (1938-2016)» (en castellà). Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 25 gener 2020].
  5. «Ignacio Carrión - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 25 gener 2020].
  6. País, Ediciones El «Ignacio Carrión gana el Premio Nadal con una novela crítica sobre el periodismo actual» (en castellà). El País [Madrid], 07-01-1995. ISSN: 1134-6582.