Carrer cobert a IgüerriIgüerriEsglésia de Sant Esteve d'Igüerri
Igüerri és un poble del terme municipal del Pont de Suert, a la comarca de l'Alta Ribagorça.[1] Formà part del terme de Llesp fins a la incorporació al Pont de Suert el 1965. És a prop de l'extrem de llevant de l'antic municipi de Llesp.
S'accedeix al poble per una pista asfaltada i estreta, que mena des del quilòmetre 7 de la carretera L-500, al nord-est de Cóll a El Pont de Suert passant per Iran, Irgo i Gotarta.
La seva església és un dels monuments que reflecteixen la història del poble. És dedicada a sant Esteve, i es troba a l'extrem sud-est del poble. És d'estructura senzilla amb una nau i amb un campanar baix i ample de figura octogonal; és pobra en decoració. Encara s'hi canten, com a la majoria de pobles catalans, cada any els goigs a Sant Esteve, sant patró d'Igüerri. És sufragània de la parròquia de la Mare de Déu de les Neus d'Irgo.
En el Fogatge del 1553 hi consten, com a Eguerri, tres focs[3] (uns 15 habitants).
Igüerri va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el va mantenir fins al 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans.
Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico... del 1845[4] descriu el poble dient que és en el vessant meridional d'una muntanya que l'arrecera una mica dels vents del nord, i que té un clima fred mitjanament sa. El poble, segons ell, està format per quatre cases baixes i de mala construcció que formen un carrer costerut i incòmode, amb església dedicada a sant Esteve, que depèn de la parròquia de Gotarta. El cementiri i l'església estaven una mica separats del poble, i aquest disposava d'una font propera, i una altra de més llunyana, a un quart d'hora, camí d'Irgo, que es feia servir quan s'assecava la primera.
El terreny d'Igüerri era muntanyós, aspre i de mala qualitat, i la part dedicada al conreu produeix poc; hi havia roures i bardisses, així com alguns prats de secà. S'hi collien 120 quarteres de sègol, 10 d'ordi, 10 de civada i 20 de mongetes i altres llegums, a més de moltes patates, principalment aliment dels d'Igüerri. S'hi cria bestiar de llana i boví, així com les mules necessàries per al treball dels camps. Constituïen el poble 2 veïns i 10 habitants.
El 1981 hi consten 10 habitants, que havien baixat a 8 el 2006. El 2019 en tenia 9.[5]
BOIX, Jordi. "El Pont de Suert". Dins El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
COROMINES, Joan. "Gurri/Igüerri". Dins Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de parla catalana. IV D-J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i de Pensions de Barcelona "La Caixa", 1995. ISBN 84-7256-825-3
GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
