L'identitarisme [ 1] ideologia política associada al nacionalisme excloent aparegut a finals del segle xx a Europa que considera la identitat un fet sanguini i sovint catalogada com a extrema dreta i populista . Algunes característiques del discurs identitari són la defensa del model de família nuclear i del dret a la tinença d'armes personals , la desconfiança respecte del feminisme , l'atac al multiculturalisme i la percepció de les persones migrants com una amenaça.[ 2]
El moviment identitari a Europa
La lambda és el símbol de l'identitarisme en tribut als hoplites , una milícia de llancers de l'antiga Grècia que la portaven a l'escut.[ 3] L'origen del moviment identitari es remunta a l'Estat francès el 2003 al voltant del partit extraparlamentari islamòfob i antiimmigració Les Identitaires , creat després de la dissolució d'Unité radicale arran de la temptativa d'assassinat al president Jacques Chirac per part d'un militant del partit extint. Els grups d'afinitat a Facebook i els seguidors d'aquells joves neonazis van créixer i van formar-se seccions nacionals especialment a Àustria i a Alemanya.[ 3] [ 4]
Els partits més rellevants que defensen la identitat ètnica com una ideologia són presents en diferents graus als parlaments dels seus països, així com al Parlament Europeu . En l'actualitat, hi ha diversos eurodiputats que s'agrupen entorn dels grups Identitat i Democràcia (2019) i Conservadors i Reformistes Europeus (2009) o com a no inscrits . Anteriorment o havien fet al grup Europa de la Llibertat i la Democràcia (2009-2014) i, abans, Identitat, Tradició, Sobirania també n'aglutinava (2007) abans de la seva dissolució. Els partits més importants són Alternativa per Alemanya , el Partit de la Llibertat d'Àustria ,[ 5] Partit Popular Suís , Reagrupament Nacional de França,[ 6] Interès Flamenc , el Partit per la Llibertat dels Països Baixos, la Lliga Nord d'Itàlia, el Reagrupament Popular Ortodox de Grècia, la Unió Nacional Atac de Bulgària, Llei i Justícia de Polònia, el Partit Popular Danès , el Partit del Progrés de Noruega, el Partit dels Finlandesos , Jobbik - Conservadors d'Hongria i els Demòcrates de Suècia , tots ells amb representació parlamentària.
A Catalunya existeix l'associació Moviment Identitari Català (MIC) i els partits polítics Som Catalans , que no té representació parlamentària, i Aliança Catalana i el Front Nacional de Catalunya amb representació en alguns ajuntaments d'ençà de les eleccions municipals del 2023 .[ 7]
↑ «Diccionari de sinònims de català en línia: identitarisme ». Softcatalà. [Consulta: 21 gener 2024]. ↑ Girona , Lluís. «Existeix l'extrema dreta independentista? ». Nació Digital, 20-02-2023. [Consulta: 21 gener 2024].↑ 3,0 3,1 Suso , Roger. «El moviment identitari o la història dels espartans 2.0 d'ultradreta ». Directa , 23-06-2016. [Consulta: 21 gener 2024].↑ «Danièle Sallenave : « L’identitarisme est la maladie du XXIe siècle » » (en francès). Le Monde , 23-06-2018. ↑ Bosch , Conrad. «La ultradreta identitària a Europa: radicalització o absorció ». Directa , 30-05-2018. [Consulta: 21 gener 2024].↑ «Jean-François Bayart : « L’identitarisme annule toute aspiration à l’émancipation » » (en francès). L'Humanité , 16-12-2022. [Consulta: 21 gener 2024]. ↑ «L'extrema dreta identitària entra als ajuntaments catalans - 3Cat ». CCMA, 29-05-2023. [Consulta: 21 gener 2024].
