Ibis

Infotaula d'ésser viuIbis
Threskiornithinae Modifica el valor a Wikidata

Ibis blanc australià (Threskiornis molucca).
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePelecaniformes
FamíliaThreskiornithidae
SubfamíliaThreskiornithinae Modifica el valor a Wikidata
Poche, 1904

Els ibis[1] són un grup d'aus de potes llargues de la família dels tresquiornítids (Threskiornitidae)[2] que habiten en aiguamolls, boscos i planes.[3]

"Ibis" deriva de la paraula del llatí i del grec antic per a designar aquest grup d'ocells.[4] El terme també apareix en el nom científic de l'esplugabous (Bubulcus ibis) identificat erròniament el 1757 com a ibis sagrat africà.[5]

N'hi ha espècies a tots els continents. Als Països Catalans tan sols es presenta (i en petit nombre) el capó reial (Plegadis falcinellus).

Descripció

Els ibis són ocells de potes llargues de grandària mitjana, normalment sociables que viuen a molts llocs a tot el món. La característica més significativa és el bec, llarg, prim i corbat cap a baix. Normalment, tenen un cap sense plomes, i en alguns casos també el coll, que és llarg. Els mascles solen ser més grossos que les femelles. S'alimenten en grup, furgant entre el fang, on cerquen insectes, granotes, peixos, crustacis i altres petites preses. Són monògams i molt territorials mentre nidifiquen i s'alimenten.[3]

La majoria nidifiquen als arbres, sovint amb platalees o garses. Totes les espècies existents són capaces de volar, però dos gèneres extingits no volaven, l'Apteribis a les illes Hawaii i el peculiar Xenicibis a Jamaica.[3]

Llista de gèneres i espècies

N'hi ha 29 espècies existents i 4 espècies extingides d'ibis. En total hi ha 33 espècies d'ibis.[6]

Imatge Gènere Espècie viva
Threskiornis G.R. Gray, 1842
Pseudibis Hodgson, 1844
Geronticus Wagler, 1832
Nipponia Reichenbach, 1850
Bostrychia G.R. Gray, 1847
Theristicus Wagler, 1832
Cercibis Wagler, 1832
Mesembrinibis J.L. Peters, 1930
Phimosus Wagler, 1832
Eudocimus Wagler, 1832
Plegadis Kaup, 1829
Lophotibis L. Reichenbach, 1853
† Apteribis Olson & Wetmore, 1976
  • † A. glenos Olson & Wetmore, 1976 Ibis Molokai sense vol
  • † A. brevis Olson & James, 1991 Ibis Maui sense vol

Una espècie extingida, l'ibis de Jamaica o ibis d'ala clavada (Xenicibis xympithecus) es va caracteritzar únicament per les seves ales semblants a una maça.

En la cultura

L' ibis sagrat africà era un objecte de veneració religiosa a l'antic Egipte, especialment associat amb la deïtat Djehuty, denominada habitualment grec amb el nom de Thot. És responsable de l'escriptura, les matemàtiques, la mesura i el temps, així com la lluna i la màgia.[10] A les obres d'art del període tardà de l'antic Egipte, Thot es representa popularment com un home amb cap ibis en acte d'escriure.[10] Tanmateix, la diversitat mitogenòmica de les mòmies d'ibis sagrat indica que els antics egipcis capturaven els ocells de la natura en lloc de criar-los.[11] A la ciutat d'⁣Hermòpolis, els ibis es van criar específicament amb finalitats de sacrifici, i a les galeries Ibis de Saqqara, els arqueòlegs van trobar les mòmies d'un milió i mig d'ibis.[12]

Segons la llegenda local a la zona de Birecik, l'ibis ermità va ser un dels primers ocells que Noè va alliberar de l'⁣arca com a símbol de fertilitat,[13] i un sentiment religiós persistent a Turquia va ajudar les colònies a sobreviure molt després de la desaparició de l'espècie a Europa.[14][15]

La mascota de la Universitat de Miami és un ibis blancamericà anomenat Sebastià d'Ibis. L'ibis va ser seleccionat com a mascota de l'escola per la seva valentia llegendària durant els huracans. Segons la llegenda, l'ibis és l'últim de la fauna que es refugia abans que l'huracà arribi i el primer que reapareix un cop passada la tempesta.[16]

La revista d'humor de la Universitat Harvard, Harvard Lampoon, utilitza l'ibis com a símbol. Una estàtua de coure d'un ibis es mostra de manera destacada al terrat de l'edifici Harvard Lampoon al 44 de Bow Street.

El conte "L'ibis escarlata" de James Hurst utilitza l'ocell vermell com a presagi de la mort d'un personatge i com a símbol principal.

L' ibis sagrat africà és el símbol de la unitat de les Forces especials israelianes coneguda com a Unitat 212 o Maglan (en hebreu מגלן).

Segons l'historiador jueu del segle I Flavi Josep, Moisès va utilitzar l'ibis per ajudar-lo a derrotar els etíops.[17]

L' ibis blanc australià s'ha convertit en un focus de l'art, la cultura pop i els mems des que s'ha adaptat ràpidament a la vida de la ciutat durant les últimes dècades, i s'ha guanyat els sobrenoms populars de "pollastre de la caixa" i "gall dindi de punta".[18] El desembre de 2017, l'ibis va ocupar el segon lloc a l'enquesta inaugural de l'Ocell australià de l'Any de Guardian Australia, després de liderar bona part del període de votació.[19][20]

L'abril de 2022, el ministre d'esports de Queensland, Stirling Hinchliffe, va suggerir l'ibis com a mascota potencial per als Jocs Olímpics de 2032, que està previst que se celebrin a Brisbane.[21] El suggeriment de Hinchcliffe va provocar molta discussió als mitjans.[22][23][24]

Galeria d'imatges

Notes

  1. ↑ Encara hi ha desacord sobre com s'han d'aplicar les regles taxonòmices a l'ibis blanc australià: actualment s'utilitzen tant "mollca" com "moluccus" per a l'espècie.[7][8][9]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ibis
  1. ↑ «ibis». Dictionary.com Unabridged. [Consulta: 6 octubre 2009].
  2. ↑ «Ibis». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Longrich, N. R.; Olson, S. L. «The bizarre wing of the Jamaican flightless ibis Xenicibis xympithecus: a unique vertebrate adaptation». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, vol. 278, 1716, 05-01-2011, pàg. 2333–2337. DOI: 10.1098/rspb.2010.2117. PMC: 3119002. PMID: 21208965.
  4. ↑ Beekes, R. S. P. (2009) Etymological Dictionary of Greek, Brill, p. 575. ISBN 9004174184.
  5. ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 201. ISBN 978-1-4081-2501-4. 
  6. ↑ Day, Leslie. Field Guide to the Neighborhood Birds of New York City (en anglès). JHU Press, 2015-07-31, p. 88. ISBN 978-1-4214-1617-5. 
  7. ↑ David, Normand; Gosselin, Michel «Gender agreement of avian species-group names under Article 31.2. 2 of the ICZN Code». Bulletin of the British Ornithologists' Club, vol. 131, 2, 2011, pàg. 102–115.
  8. ↑ Schodde, Richard; Bock, Walter «Conflict resolution of grammar and gender for avian species-group names under Article 31.2. 2 of the ICZN Code: is gender agreement worth it?». Zootaxa, vol. 4127, 1, 2016, pàg. 161–170. DOI: 10.11646/zootaxa.4127.1.9. PMID: 27395618.
  9. ↑ Dickinson, Edward C.; David, Normand; Alonso-Zarazaga, Miguel A. «Some comments on Schodde & Bock (2016) on gender agreement.». Bulletin of the British Ornithologists' Club, vol. 137, 2, 2017, pàg. 142–144. DOI: 10.25226/bboc.v137i2.2017.a2.
  10. ↑ 10,0 10,1 Birmingham Museum of Art. Birmingham Museum of Art : guide to the collection. Birmingham Museum of Art, 2010, p. 65. ISBN 978-1-904832-77-5. 
  11. ↑ Wasef, Sally; Subramanian, Sankar; O’Rorke, Richard; Huynen, Leon; El-Marghani, Samia PLOS ONE, 14, 11, 2019, pàg. e0223964. Bibcode: 2019PLoSO..1423964W. DOI: 10.1371/journal.pone.0223964. PMC: 6853290. PMID: 31721774 [Consulta: free].
  12. ↑ Fleming, Furgus; Alan Lothian (1997) The Way to Eternity: Egyptian Myth. Amsterdam: Time-Life Books. pp. 66–67
  13. ↑ Shuker, Karl. The Beasts That Hide from Man: Seeking the World's Last Undiscovered Animals. Cosimo, 2003, p. 166–168. ISBN 1-931044-64-3.  "Dreams of a feathered Geronticus"
  14. ↑ Beintema, Nienke. «Saving a charismatic bird». AEWA Secretariat. Arxivat de l'original el 1 March 2012. [Consulta: 11 desembre 2008].
  15. ↑ «Ancient Egyptians gathered birds from the wild for sacrifice and mummification: DNA study rejects the idea that Egyptians domesticated sacred ibis for ritual use» (en anglès). ScienceDaily. [Consulta: 24 gener 2020].
  16. ↑ Sebastian the Ibis. Hurricane sports
  17. ↑ Josephus. Antiquities of the Jews. 2.10.
  18. ↑ Denby, Matthew «Secrets of the Ibis: The surprising real reason 'bin chickens' took Sydney by storm» (en anglès australià). Sydney Sentinel [Sydney], 31-10-2020.
  19. ↑ Langford, Sam «Bin Chickens Are Leading In Australia's Bird Of The Year Vote, And It's Time To Have Your Say». Junkee, 21-11-2017.
  20. ↑ Wahlquist, Calla «Magpie edges out white ibis and kookaburra as Australian bird of the year» (en anglès). The Guardian, 10-12-2017.
  21. ↑ McKay, Jack «Stirling Hinchliffe suggests ibis should be a contender for 2032 Games mascot». The Courier-Mail, 04-04-2022.
  22. ↑ Goodall, Hamish «Could the ibis - Australia's own 'bin chicken' - become the mascot for Brisbane 2032 Olympics? Queensland's sports minister believes so». Sunrise, 04-04-2022.
  23. ↑ Fordham, Ben «Bird expert backs ibis as the official mascot for Brisbane Olympics». 2GB, 04-04-2022.
  24. ↑ Horton, Shelly «'Come on - we can do better than the bin chicken for our Olympics mascot'». 9Honey, 04-04-2022.