L'organització es troba a les llistes d'organitzacions terroristes de la Unió Europea (per bé que el 2010 ja no hi figura),[3] els Estats Units[4] i el Canadà[5]
El grup es troba al darrere de l'Atemptat d'Omagh del dissabte 15 d'agost de 1998, un atac amb cotxe bomba que va causar vint-i-nou morts.[1][2] Després d'aquell atac va declarar l'alto el foc,[6] però va reprendre les seves operacions l'any 2000.
L'IRA Autèntic va reivindicar el tiroteig del diumenge 8 de març del 2009, que va causar la mort de dos soldats britànics i ferides a altres quatre persones, dues de les quals civils, davant del quarter general de l'estat major a Massereene, Comtat d'Antrim, 25 km al nord-oest de Belfast.[7] El comando hauria disparat entre 30 i 40 trets, mentre el personal de la base estava rebent un lliurament de pizzes.
El republicà Gerry Kelly, membre del partit nacionalista nord-irlandès Sinn Féin, va acusar l'IRA Autèntic d'estar al darrere dels aldarulls al nord de Belfast, quan es van produir les marxes orangistes del mes de juliol del 2009.[8]
Un cotxe bomba va esclatar a primera hora del dilluns 12 abril de 2010, prop d'un edifici dels serveis secrets interiors britànics (l'MI5, encarregats del contra-espionatge i de la lluita antiterrorista), als afores de Belfast. Un atemptat perpetrat el dia en què Irlanda del Nord agafava les regnes de la seva policia i la seva justícia, última etapa del procés de pau entre catòlics i protestants, contestat pels dissidents republicans.[9]
↑ 2,02,1Article de Virgínia Malingre per a Le Monde, amb data de 10 de març del 2009, Un policia nord-irlandès mort per impactes de bala a l'Ulster (llegiu en línia)
