Hèctor Hidalgo Solá pertanyia a l'ala conservadora de la Unió Cívica Radical. Durant el govern de Juan Perón (1973-1974), Hidalgo Solá va ser un dels principals promotors d'un govern d'unitat nacional peronista-radical, com a resposta a la greu situació d'inestabilitat política.[1]
En aquell moment Hidalgo Solá va escriure el llibre La hora de Argentina, que va ser editat per L'Ateneu el 1974.[2]
El 18 de juliol de 1977 va ser segrestat a Buenos Aires, va ser vist a l'Escola Superior de Mecànica de l'Armada (ESMA), i fins a la data roman desaparegut.
Sectors relacionats amb el govern militar han intentat atribuir el segrest a les organitzacions guerrilleres. No obstant això, Robert Cox, editor responsable del diari argentí de parla anglesa The Buenos Aires Herald, ha explicat que al juny de 1979, després d'una conferència de premsa amb el general Albano Harguindeguy, Ministre de l'Interior del govern militar, es va produir el següent diàleg entre tots dos:
Cox: «Miri, els excessos són, per exemple, Fernández Pondal. Molts periodistes són excessos. Hidalgo Solá és un excés».
Harguindeguy: «Hidalgo Solá, si. Fernández Pondal no sé com va morir. Sí. Jo no puc saber si és excés o no».[4]
A «El embajador de la nada», relat inclòs en el llibre Desde este mundo,[5] el seu autor, Miguel Briante, detalla els esdeveniments vinculats al segrest de l'ambaixador Hidalgo Solá.
Referències
↑ «Balbín-Alfonsín: ¿Qué quieren los radicales?» (en castellà). Revista Siete Días Ilustrados, 5-1974.Alfonsín va assenyalar a Siete Días que «dins del radicalisme, hi ha qui parlen d'una emergència nacional, col·locant-nos a tots en una falsa alternativa de ferro, un dels extrems seria la claudicació i un altre el cop». Però el diputat nacional Rubén Rabanal es va encarregar de desvirtuar els rumors: «No hi ha cap oferta oficial i, encara que l'hagués, el radicalisme ha de mantenir la seva individualitat partidària». En veritat, la incorporació als ministeris és una vella idea d'Hidalgo Solá, un dirigent que somia amb la conjunció, fins i tot orgànica, de peronistes i radicals. Recentment, els seus seguidors sostenien que el radicalisme podia accedir als ministeris d'Educació, Justícia i Relacions Exteriors, i fins i tot ocupar algunes subsecretaries.
Hidalgo Solá, Héctor. La hora de Argentina (en castellà). Buenos Aires: El Ateneo, 1974.
Lewin, Miriam; Wornat, Olga. Putas y guerrilleras, crímenes sexuales en los centros clandestinos de detención (en castellà). Buenos Aires: Planeta, 2014. ISBN 978-950-49-3934-4.
