Hyles nicaea

♀
Dades
Hoste	palometa
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Infraordre	Heteroneura
Família	Sphingidae
Tribu	Macroglossini
Gènere	Hyles
Espècie	Hyles nicaea (de Prunner, 1798)
Nomenclatura
Sinònims	Sphinx nicaea de Prunner, 1798 Sphinx cyparissiae Hübner, 1813 Celerio rubida Oberthür, 1916 Deilephila nicaea castissima Austaut, 1883 Deilephila nicaea carnea Austaut, 1889 Celerio nicaea margine-denticulata Oberthür, 1916 Celerio nicaea albina Oberthür, 1916 Celerio nicaea libanotica Gehlen, 1932 Celerio nicaea sheljuzkoi Dublitzky, 1928 Deilephila nicaea lathyrus Walker, 1856 Deilephila nicaea crimaea A. Bang-Haas, 1906 Deilephila nicaea orientalis Austaut, 1905

Hyles nicaea és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae). Viu des de la península Ibèrica, incloent-hi als Països Catalans, fins a Àsia Central.^[1]

Es distribueix pel nord d'Àfrica, Península Ibèrica, països del nord del Mediterrani, Àsia Menor fins a la regió del Caspi i el nord-est de l'Índia. A la península Ibèrica és més freqüent trobar-la a zones costaneres del Mediterrani, encara que en tot cas es pot considerar una espècie rara als Països Catalans.

Envergadura alar d'entre 80 i 100 mm. Es pot distingir d'altres espècies del gènere per la seva grandària, generalment superior a Hyles euphorbiae. Es caracteritza pel seu color verd oliva, present al cap, tòrax, abdomen i ales. A l'abdomen també hi té quatre taques negres que generalment queden tapades per les ales posteriors. Ales anteriors color crema, amb taques verdes oliva basals, discals i una franja post-discal. Ales posteriors amb base negra seguida de franges rosades/vermelles, verd oliva i crema. La variació de tonalitats entre cada exemplar pot ser destacable, havent exemplars que substitueixen el color crema pel rosat o que tenen formes blanques al tòrax, per exemple.

• 
  Hyles nicaea nicaea ♂
• 
  Hyles nicaea nicaea ♂ △
• 
  Hyles nicaea nicaea ♀
• 
  Hyles nicaea nicaea ♀ △

Poden arribar als 120 mm. Durant les primeres fases són verdes amb franges de punts grocs, cap groc i cua negra. A les darreres, són blanques amb franges de taques negres on al centre de cada una s'hi troba un punt groc; cap blanc i negre i cua negra. Alguns exemplars poden tenir altres aspectes on pot predominar més o menys el color negre.

Terrenys secs, sobretot calcaris. L'eruga s'alimenta de Euphorbia, però sent predilecció per la Euphorbia nicaeensis.

Dues generacions anuals, l'una al maig/juliol i l'altra a l'agost/setembre. En algunes zones pot ser que només aparegui una sola generació al juny. Hibernació com a pupa.

• P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

• Moths and Butterflies of Europe and North Africa (anglès)
• Sphingidae of Western Palaearctic (anglès)
• Animalandia (castellà)