Hug de Tolosa fou un possible comte de Tolosa i Nimes, que Settipani situa entre 961 i 978. Hauria exercit entre vers 961 i vers 972.
Settipani estableix dos possibles fills de Ramon (IV) de Tolosa, i considera a Hug el gran. No obstant aquest Hug podria ser el comte Hug I de Roergue, net de Ramon II de Roergue, que al seu testament del 961 esmenta al seu net Hug i un germà d'aquest de nom Ramon ("Ugoni nepoti meo…Raymundo fratre suo", "el meu net Hug i el seu germà Ramon"). Settipani suposa que seria el "Ugoni comiti nepoti meo…" (el meu net el comte Hug) del testament de Garsenda de Gascunya, vídua de Ramon III Ponç I i com que l'esmenta abans que Ramon suposa que era el fill gran o almenys el fill més gran viu. Si al testament, datat el 972, esmenta a Hug com a comte, voldria dir que ho era en aquella data, però hauria mort poc després sense fills o s'hauria retirat a la vida monàstica, deixant pas al seu germà Ramon (V) de Tolosa, que hauria estat comte de Tolosa vers 972-978.
La Fundació per la Genealogia Medieval[1] considera fins a quatre fills, sent Hug el segon.[2] Així esmenta com a fill gran a Ramon (+ "in Garazo"[3] vers 972/979, comte de Tolosa
Hug de Tolosa (+ en una cacera em data desconeguda vers 1000), bisbe.[4]
↑aquesta opinió sembla més lògica donat que el primer fill solia portar el nom del pare o del avi, mentre Hug és un nom extern a la casa de Tolosa; però també és possible que un primer fill de nom Ramon hagués mort després del naixement d'Hug; era habitual que al néixer després un altre fill, se li donés el nom del difunt, especialment si era el nom del pare
↑J. Mª Lacarra, Textos navarros del Códice de Roda, a Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón Vol. I (Saragossa, 1945) 33, pàg. 251.
↑esmentat al Codi de Roda com a "Regemundo [filius Pontio et filia Garsie Sanzionis]…et domnus Ucus episcopus"; Settipani diu que no l'identifica, ja que podria ser el comte Hug de Roergue; no hi ha explicació al fet de ser nomenat primer al testament de Garsenda
