Hospitalitat

L'hospitalitat és la liberalitat d'oferir la pròpia llar als hostes, siguin coneguts o no, així com a elements per a la seva comoditat (menjar i beure, lloc per seure o dormir, companyia...)[1] o el bon accoliment que un país fa als estrangers.[2][3] S'utilitza també com a concepte dins del sector del turisme de pagament.[4][5]

És una virtut preuada a diverses cultures i èpoques,[6] amb predomini a les regions àrabs i orientals i els pobles nòmades i es considera socialment útil perquè ajuda a l'intercanvi entre veïns i assegura un dret futur a un viatger.[cal citació] Quan un home arriba a un poblat passa a ser un hoste i ha de rebre l'hospitalitat que necessiti i els dies que necessiti.

Referències

  1. «Hospitalitat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Vilaseca, Oriol. «hospitalitat». Diccionari Invers de la Llengua Catalana. [Consulta: 22 juny 2018].
  3. Bayés, Pilarín «L'hospitalitat té avui més valor que mai». Social.cat, 14-02-2018.
  4. «El Congrés mundial del turisme se centra en l'hospitalitat». El Periòdic d'Andorra, 20-02-2018.
  5. «Bases ètiques de l'hospitalitat». A: Codi ètic turisme valencià: hospitalitat. València: Generalitat Valenciana, p. 4-5. 
  6. AA.VV. «L'hospitalitat (monografia)» (pdf). Valors, XIV, 145, 2-2017, pàg. 1-40. Arxivat de l'original el 2018-06-22 [Consulta: 22 juny 2018]. Arxivat 2018-06-22 a Wayback Machine.

Bibliografia