Es compon de tres plantes: la baixa, destinada a usos de tipus agrícola, la primera, que feia d'habitatge i unes golfes obertes cap a l'exterior i coronada amb una cornisa a la part posterior.[1]
Està construïda de maçoneria, en general, però cal diferenciar algunes parts com la porta, feta amb carreus, les finestres d'arc de mig punt de les golfes, fetes amb totxos, o les llindes i l'entramat de bigues de fusta amb encanyissat per al forjat. L'interior està emblanquinat. És, doncs, molt interessant la coberta de la teulada i l'interior de la golfa.[1]
La coberta es reparteix en tres vessants.[1] Fins a l'habitatge, arriben les restes d'una arcada de pedra d'una canalització per a una sénia que, avui, està en ruïnes. Aquest aprofitava l'aigua del riu Canaleta, que passa a prop.[1]
Història
El conjunt està als peus de l'ermita de Sant Josep, on, es diu, va existir la primitiva Bot. Els horts es cultiven però la casa està abandonada.[1] La sénia que hi ha a la vora, tenia dos mecanismes de funcionament: amb tracció animal o mitjançant la força del vent. Encara resten els estris per fer treballar l'animal i part dels elements de les aspes, però tot, casa i molí, està en ruïnes.[1]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«Hort de Pollo». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 novembre 2015].
