Horace-François-Bastien Sébastiani, comte de la Porta i de l'Imperi (Bastia (illa de Còrsega), 15 de novembre de 1772 - París, 20 de juliol de 1851), va ser un militar i comte francès que va ocupar diversos ministeris durant la Monarquia de Juliol. En el terreny militar, assolí el rang de mariscal.
Biografia
Fill d'un sastre bandejat del seu país pels disturbis civils, es va allistar a l'exèrcit francès i va arribar a sotstinent a l'agost de 1789. Participà com a tinent el 1793 en la repressió dels partidaris de Paoli i dels anglesos; va passar després a l'exèrcit dels Alps, i va ser ascendit a cap d'esquadró després de la Batalla del pont d'Arcole (novembre de 1796) i a cap de brigada en 1799. Unit a Bonaparte, es va associar al cop d'Estat del 18 Brumari.
Després de la batalla de Marengo, on es va batre, va rebre una missió diplomàtica a Turquia i a Egipte (1802). General de brigada el 1803 i general de divisió després d'Austerlitz, on va ser ferit el 12 de desembre de 1803, se li va encarregar de l'ambaixada francesa a Constantinoble; va dirigir la defensa d'aquesta ciutat contra la flota anglesa, que va haver de retirar-se, sent cridat a París arran de la deposició de Selim III el 1807. Va ser agraciat amb el títol de comte.
No va destacar a la guerra d'Espanya, però es va distingir a Esmolensco i a Moscovia, a la campanya de Saxònia, Addicte a la primera Restauració, va tornar a ser-ho de l'emperador durant els Cent Dies; va emigrar a Anglaterra després de la batalla de Waterloo, va tornar a França el 1816 i va quedar a mig sou. Va ser diputat per Còrsega de 1819 a 1824; després, de 1826 a 1830, pel col·legi de Vervins. Va seure als bancs de l'esquerra, va combatre fins al mateix Ministeri Mortignac i va afavorir amb totes les forces l'adveniment al tron del duc d'Orleans, del qual era confident. Fins a 1835 va seguir representant al col·legi de Vervins, i després va tornar a representar el primer Col·legi de Còrsega fins a la fi del règim. Fou ministre de Marina primer i després de Negocis estrangers; fustigat per l'esquerra a propòsit dels assumptes de Polònia (15 de setembre de 1831), va deixar escapar una frase desgraciada, massa favorable a l'autòcrata rus, i de la qual l'oposició va fer la frase "històrica"; "L'ordre regna a Varsòvia".
Dimissionari l'11 d'octubre de 1832, fou ministre sense cartera des del 22 de març de 1833 a l'1 d'abril de 1834, després ambaixador a Nàpols (3 d'abril) i, finalment, a Londres (7 de gener de 1835) al 7 de febrer de 1840), lloc en què llavors li va succeir François Guizot. d'apoplexia, va sobreviure encara quatre anys a la seva filla, Françoise, duquessa de Praslina, assassinada pel seu gendre, el duc de Praslin.
Referències
- Enciclopèdia Universal Ilustrada, Espasa-Calpe S. A. tom, 54, pàg. 1269 (ISBN 84-239-4554-5)
