Primer vol en aeroplà d'Espanya (1910), pel pilot francès Julien MametAeroclub Barcelona-SabadellAeròdrom Igualada-ÒdenaRed Bull Air Race Barcelona 2009
El 1910 organitzà a Barcelona la primera exposició d'aviació (Primera Gran Setmana d'Aviació de Barcelona) i el primer vol en terres catalanes, vol protagonitzat per Julien Mamet, que fa que s'aixequi a Can Tunis el monoplà Blériot l'11 de febrer de 1910.[1][3] El 1911, la francesa Hélène Dutrieu esdevingué la primera dona que volà a Catalunya.[4] El 1916 uns quants entusiastes de l'aviació com Josep Maria Armangué, Ricard Cabot, Josep Canudas i Josep Maria Co de Triola, juntament amb Lluís Foyé, primer pilot català, fundaren l'Aeroclub de Catalunya (desaparegut el 1923).[1] El mateix any l'empresa industrial Pujol, Comabella i Companyia, veritable creadora de l'aviació catalana, començà a treballar amb l'Aeroclub de Catalunya, establerts a l'aeròdrom de la Volateria, al Prat de Llobregat, on el mes de setembre inauguraren l'Escola Catalana d'Aviació.[1]
El 1920, Manuel Colomer i Llopis i Josep Canudas i Busquets realitzaren el primer vol nocturn a la Península. Canudas esdevingué l'autèntic factòtum de l'aviació catalana.[5] L'any 1923, Josep Canudas fundà la Penya de l'Àire i aconseguí la creació de l'aeròdrom civil de Catalunya, l'aeròdrom Canudas, al Prat de Llobregat, origen del futur aeroport del Prat.[1] La Penya de l'Aire es converteix en Lliga Aeronàutica el 1926 i el 1928 recupera el nom d'Aeroclub de Catalunya.[1] Altres clubs creats durant aquests anys foren els Aeroclubs de Lleida (1929), Barcelona (1930), Sabadell (1931) i Reus (1935).[1]
Després de la Guerra Civil havien desaparegut tots els aeroclubs de Catalunya i l'aviació civil passà a dependre de l'autoritat militar.[1] L'any 1941 fou reorganitzat l'Aeroclub de Barcelona i el 1948 l'Aeroclub de Sabadell, els quals es fusionaren l'any 1953 esdevenint Aeroclub Barcelona-Sabadell.[1] L'any 1948 també reprengueren les seves activitats l'Aeroclub de Lleida i l'Aeroclub de Reus.[1] La primera edició de la Volta Aèria de Catalunya tingué lloc l'any 1955.[6] El 1967 neix l'Aeroclub de Girona.[1]
Barcelona organitzà els anys 2006 i 2009 una de les proves de la Red Bull Air Race World Series de vol acrobàtic.[6] L'únic club català d'aquesta especialitat és l'Acrobàtic Club Barcelona-Sabadell.[6]
Vol lliure (vol sense motor)
Vol en parapent a Àger (La Noguera) el 2003
El pioner del vol sense motor a Catalunya fou Marià Foyé, que el 1928 dugué a terme la primera conferència sobre aquesta temàtica a Catalunya.[7] El febrer del 1931 fundà Falciots de Palestra, entitat especialitzada en vol a vela. El 1934 baté el rècord estatal de permanència a l'aire amb una marca de 5 hores i 15 minuts.[7] L'altra entitat pionera de vol sense motor a Catalunya fou l'Aeroclub de Barcelona, fundat l'any 1930.[7] L'any 1932 ambdues entitats organitzaren la Primera Setmana de Vol sense Motor a Puigcerdà.[7] El febrer del 1933 es fundà la Federació Catalana de Vol a Vela.[7] A partir d'aquesta dècada s'anaren creant seccions de vol sense motor a la majoria d'aeroclubs catalans. El 1967 es fundà el Club de Vol a Vela Igualada-Òdena.[7] L'any 1995 s'organitzà a Àger el Campionat del Món d'ala delta.[6] També s'organitzà el Campionat d'Europa l'any 2010.[6] A més s'hi organitzà el Campionat del Món de parapent l'any 2007.[6]
Destaca el Centre de Paracaigudisme Costa Brava, a l'Aeròdrom d'Empuriabrava, considerat un dels millors del món, el qual ha organitzat diversos Campionats del Món i d'Europa de diferents especialitats.[6]
Aerostació (globus aerostàtics)
Pere Vives fou el promotor de l'aerostació a Catalunya durant el segle xix.[6] El 1979 es fundà el Baló Club Mediterrani, primer club de globus de Catalunya.[6] Des del 1997 s'organitza a Igualada l'European Balloon Festival, un dels festivals d'aerostació més importants d'Europa.[6] El 1990 i el 2011 s'organitzà a Lleida el Campionat d'Europa d'aerostació.[6]
