La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).
En el cas de Cantàbria es va defensar la creació d'una comunitat autònoma per motius històrics, culturals i geogràfics, mentre que en La Rioja el procés va resultar més complex a causa de l'existència de tres vies, fonamentades tant en motius històrics com en socioeconòmics: unió a Castella i Lleó (UCD), unió a una comunitat basco-navarresa (PSOE, PCE) o creació d'una autonomia uniprovincial, opció presa davant el suport majoritari de la seva població.
La unió històrica del Regne de Castella i del Regne de Lleó es va produir, per primera vegada, quan Ferran I heretà Castella el 1037 i es casa amb Sança I, reina de Lleó. No obstant això, aquesta unió es trencaria en els seus fills; segons la tradició lleonesa medieval el major dels fills heretà el patrimoni patern (Castella) i el segon fill, el matern (Lleó). La segona unió de Castella i Lleó es produiria en el regnat d'Alfons VI de Lleó qui vencé al seu germà Sanç de Castella, i la tercera, i definitiva unió, es va produir sota el regnat de Ferran III el Sant que el 1230, després del Pacte de les Dames, que impedí que Sança II i Dolç, filles d'Alfons IX i hereves del regne accedissen al tron, i per mitjà del qual Alfons IX es corona rei de Lleó i de Castella, no obstant l'oposició del clergat i de la noblesa lleonesa. Les corts, però, es van unir més d'un segle després. Aquestes corts van ser una de les representacions parlamentàries, més antigues d'Europa, encara que no amb representació universal directa; la primera convocació de la qual es va realitzar el 1188 per Alfons IX rei de Lleó.
Quant al regne de Castella, la primera cúria el terme amb el qual es designen les assemblees nombroses o extraordinàries per tractar els assumptes del regne, probablement se celebrà per convocatòria d'Alfons VIII de Castella el 1187 a San Esteban de Gormaz. També es van reunir assemblees a Valladolid el 1217 per rendir homenatge a Ferran III com a rei de Castella i la cúria convocada dos anys més tard a Burgos pel rei mateix. Totes aquestes assemblees van tenir una continuïtat els segles posteriors i constitueixen l'antecedent més antic de les actuals Corts de Castella i Lleó, i una de les tradicions parlamentàries més antigues d'Europa.
Prehistòria
Crani número 5 de l'homo heidelbergensis, tal com va aparèixer en la campanya de 1992, extret de la Serra d'Atapuerca.
Diverses són les troballes arqueològiques que mostren que en la prehistòria aquestes terres estaven ja habitades. A la Serra d'Atapuerca s'han trobat gran quantitat d'ossos dels ancestres de l'homo sapiens, convertint aquestes troballes en una de les més importants per determinar la història de l'evolució humana. El descobriment més important i que va catapultar el jaciment a la fama internacional va ser el de les restes de l'homo heidelbergensis.
Abans de l'arribada dels romans, se sap que els territoris que conformen avui Castella i Lleó estaven ocupats per diversos pobles cèltics, com els vacceus, els autrigons, els vetons, àsturs o celtibers.
Amb l'arribada de les tropes romanes, es van donar enfrontaments entre els pobles preromans i aquestes. Destaca la resistència de Numància, a prop de l'actual Sòria.
La romanització va ser imparable, i fins als nostres dies han quedat grans obres d'art romanes, principalment l'Aqüeducte de Segòvia, així com moltes restes arqueològiques com els de l'antiga Clunia i la Via de la Plata, amb origen a Astorga i que creua l'oest de la comunitat fins a la capital d'Extremadura, Mèrida.
Edat mitjana
Amb la caiguda de l'Imperi Romà, les terres van ser ocupades pels pobles visigots. La posterior arribada dels musulmans i la posterior "reconquesta" molt té a veure amb l'actual composició de la península Ibèrica. A la zona muntanyenca de l'actual Astúries es va formar un petit regne cristià que s'oposava a la presència islàmica en la Península. Es proclamaven hereus dels últims reis visigots, que al seu torn havien estat profundament romanitzats. Aquesta resistència d'herència visigot-romana i recolzada en el cristianisme, va anar fent-se cada cop més forta i expandint-se cap al sud, passant la seva capital a la ciutat de Lleó i creant així el Regne de Lleó. Per afavorir la repoblació de les noves terres reconquerides, es concedien per part dels monarques furs o cartes de repoblació.
A l'edat mitjana es va popularitzar la peregrinació per part de la cristiandat a Santiago de Compostel·la. El Camí de Sant Jaume o de Santiago transcorre al llarg de la regió, la qual cosa va contribuir al fet que la cultura europea viatgés i s'expandís per la península. Avui dia aquest Camí segueix sent un reclam turístic i cultural de primer ordre.
El 1188 la Basílica de San Isidoro de Lleó havia estat seu de les primeres corts de la història d'Europa amb participació del tercer estat. El rei que les va convocar va ser Alfons IX.
La base jurídica era el Dret Romà, a causa de la qual cosa els reis cada cop volien més poder, a semblança dels emperadors romans. Aquest fet es veu molt clarament ja en Las siete partidas d'Alfons el Savi, que ja deixa clar el monisme imperial que buscava. El rei no volia ser un agent secundari, el Rei era la font del dret.
Simultàniament un comtat d'aquest regne cristià de Lleó comença a adquirir autonomia i a expandir-se. Es tracta del primigeni Comtat de Castella, que creixerà fins a convertir-se en un veritable Regne de gran puixança d'entre els regnes cristians peninsulars. El primer comte de Castella va ser Fernán González.
Lleó i Castella es van seguir expandint cap al sud, fins i tot més enllà del Duero amb la seva finalitat de lluita i reconquesta contra l'Islam. Estem en la plena edat mitjana i les cançons de gesta narren les grans històries dels nobles cristians que lluitaven contra l'enemic musulmà. Malgrat això, els reis cristians i musulmans mantenien relacions diplomàtiques. Clar exemple és Rodrigo Díaz de Vivar, paradigma del cavaller medieval cristià, que va lluitar tant de la mà dels reis cristians com dels musulmans.
Les bases de la unió dinàstica dels regnes de Castella i Lleó, separats tan sols set dècades, s'havien posat el 1194. Alfons VIII i Alfons IX van signar a Tordehumos el tractat pel qual es pacificava la zona de Tierra de Campos i es posaven les bases d'una futura reunificació dels regnes, consolidada el 1230 amb Ferran III de Castella el Sant. Aquest acord ha passat a la història com Tractat de Tordehumos.
Panteó de reis de San Isidoro de León
Ja amb Ferran III, Castella i Lleó s'uneix sota un mateix regne de manera definitiva i fins als nostres dies, i abans d'ell els regnes ja havien romàs sota el mateix comandament durant algunes temporades.
La reconquesta va seguir avançant en aquesta puixant Corona de Castella, i es va culminar amb la rendició del Regne de Granada. En aquesta època els reis ja havien adquirit gran poder, estem en l'època de les monarquies autoritàries.
Edat moderna
Dels fets que van concloure amb la unió de la Corona de Castella i la Corona d'Aragó sota un mateix monarca la regió té diverses constàncies. La reina de Castella, Isabel I, havia nascut i s'havia criat en la província d'Àvila. Va arribar a reina després d'una guerra civil castellana que va guanyar als partidaris de Juana. El matrimoni d'Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó es va dur a terme en el Palacio de los Viveros, a la ciutat de Valladolid el 1469. El 1492 i sota el patrocini de la Corona castellana, Cristòfor Colom descobreix Amèrica. Mor a Valladolid el 1506 pensant que aquest territori era Àsia.
Amb el descobriment d'Amèrica, Castella i Lleó té un paper de gran rellevància en l'àmbit jurídic-universitari i teològic. Burgos, Valladolid i Salamanca són les tres ciutats on es va desenvolupar tota la legislació de les Índies, i es va debatre sobre preceptes de Dret Internacional, teologia i la situació dels indígenes americans. Estem parlant dels dominicsFrancisco de Vitoria, Bartolomé de las Casas, Fernando Vázquez de Menchaca] i lleis com les de Burgos o Valladolid. Aquestes lleis són considerades per alguns autors com a precursores de les cartes modernes de drets humans.
També a la regió es va decidir com repartir-se el nou món entre portuguesos i castellans, en el conegut Tractat de Tordesillas de 1494.
Però amb la incapacitat de l'última reina Trastàmara, Juana I, i l'arribada d'una nova dinastia, els Habsburg, Castella va caure en una guerra civil, les Comunitats de Castella. Els monarques austro-borgonyons portaven una visió imperial que a vista dels castellans no beneficiava a aquesta terra. Els nous monarques, a més, anhelaven ja no una monarquia autoritària, si no la monarquia absoluta, i les Corts de Castella representades pels tres Estats només suposaven una molèstia per a aquestes ambicions. Finalment els comuneros van ser derrotats i els Habsburg van afermar el seu poder, creant un dels majors imperis que hi ha hagut mai sobre la terra. Els privilegis feudals van anar desapareixent de la Península, ja que els monarques volien aquest mateix poder que tenien a Castella també a Aragó, la qual cosa va acabar homogeneïtzant l'actual Espanya.
Com a Dia de Castella i Lleó s'ha escollit el de la data històrica del 23 d'abril, dia en el qual, el 1521, els comuneros castellans van ser derrotats. Des de finals de la dècada, diverses desenes de milers de castellanolleonesos acudeixen a Villalar de los Comuneros (Valladolid), a celebrar el dia. Com a precursor i antecedent més remot se cita l'homenatge que "L'Entossudit" va realitzar als comuneros a Villalar el 1821.
El rei Felip II va néixer a la ciutat de Valladolid el 1527. Se'l coneixia com el rei sol, perquè els seus territoris concentraven des dels Països Baixos espanyols fins a les Filipines passant per Amèrica. Del 1601 fins al 1606, per influència del Duc de Lerma, la capitalitat del regne va recaure en Valladolid, passant després a Madrid, fins als nostres dies.
Guerra Civil Espanyola a Castella i Lléo
Àrees controlades pels revoltats a l'inici de la guerra.
El desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola a Castella i Lleó ha estat poc estudiat. Si bé és cert que en aquesta comunitat no va haver-hi guerra pròpiament dita, ja que la major part del territori, amb el suport majoritari de la població, va quedar sota el control dels revoltats en uns pocs dies a partir del cop militar del 18 de juliol de 1936 també ha existit desídia d'historiadors i especialistes de la mateixa regió que, excepte poques excepcions, no han considerat rellevant ni necessari el seu estudi. En la bibliografia existent es parla sobretot de la guerra de columnes a la Serra de Guadarrama i de la formació del Front Nord. Castella i Lleó va constituir el germen i la seu del nou Estat espanyol amb la Junta de Defensa Nacional a Burgos, el Govern General a Valladolid i la Caserna General del Generalísimo a Salamanca.
La guerra que va tenir lloc a Castella i Lleó entre 1936 i 1939 ha d'inscriure's en el context de la Guerra Civil Espanyola (17-18 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) i que va tenir com a origen un alçament militar contra el govern de la República Espanyola que tenia com a objectiu establir una junta militar i suprimir el sistema parlamentari. Durant l'estiu de 1936 Espanya va quedar dividida en dues zones. A la zona governamental, l'Estat es va enfonsar a causa del cop sofert i de la revolució social que es va desencadenar. A la zona dominada pels rebels es va imposar l'estat de guerra sota el ferri control dels caps militars, i va donar començament una forta repressió. A partir de novembre de 1936, quan els rebels van ser incapaços de prendre Madrid, el cop d'estat es va convertir en una guerra civil oberta entre el govern legítim de la República Espanyola i els qui volien enderrocar-ho per conformar un govern per a un nou Estat (autodenominat Estat espanyol), que va posar fi a la victòria d'aquest últim i va suposar la instauració d'una dictadura, amb el general Francisco Franco com a Cap de l'Estat fins a la seva mort el 1975.
El 1936 el territori de l'actual comunitat autònoma de Castella i Lleó es dividia en dues regions: Regió de Lleó i Castella la Vella. Les regions no tenien entitat administrativa.
Al territori actualment denominat Castella i Lleó els revoltats no van tenir cap problema per a fer seu ràpidament el control de totes les províncies. Encara que bé és cert que l'alçament va comptar amb el suport de grans sectors de la població, el més característic de la Guerra Civil a Castella i Lleó és la repressió política desencadenada per les noves autoritats, fins i tot en els llocs on no va haver-hi cap resistència (que van ser la major part del territori), repressió que es va escarnissar especialment amb els membres de les organitzacions integrants del Front Popular, els alcaldes i regidors d'aquestes organitzacions, els dirigents de les organitzacions sindicals (especialment les societats d'obrers del camp), els mestres i els maçons.
La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).
En el cas de Cantàbria es va defensar la creació d'una comunitat autònoma per motius històrics, culturals i geogràfics, mentre que a La Rioja el procés va resultar més complex a causa de l'existència de tres vies, fonamentades tant en motius històrics com en socioeconòmics: unió a Castella i Lleó (UCD), unió a una comunitat basco-navarresa (PSOE, PCE) o creació d'una autonomia uniprovincial, opció presa davant el suport majoritari de la seva població.
Després de la postguerra que va seguir a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el mitjà rural de l'actual Castella i Lleó va experimentar una pèrdua d'habitants a conseqüència de l'emigració a les grans ciutats (Madrid, Barcelona, Bilbao, etc.) o a l'estranger (Alemanya, França, Suïssa, entre altres). El sorgiment d'un potent nucli industrial a Valladolid, de la mà de la planta d'automòbils Renault i de l'enginyer Manuel Jiménez Alfaro, va empènyer industrialment la regió i va mitigar la pèrdua poblacional. No obstant això, la dinàmica actual segueix mostrant-se preocupant en el conjunt de la comunitat, ja que les tendències generals continuen sent a la despoblació, amb la pràctica excepció de Valladolid.
Al juny de 1978 Castella i Lleó va obtenir el règim preautonòmic (a la fi de 1977 l'havia obtingut Catalunya) pel Reial decret Llei 20/1978, de 13 de juny.
En temps de la Primera República (1873–1874), els republicans federals van concebre el projecte de crear un únic estat federat d'onze províncies a la vall del Duero espanyol, que a més hagués comprès les províncies de Santander i Logronyo.[1] Molt pocs anys abans, el 1869, republicans de les províncies que formen part de la comunitat autònoma van signar el Pacte Federal Castellà, en el qual ja projectaven la creació de l'estat federat de Castella la Vella, però amb les províncies de l'actual comunitat castellanolleonesa i les de Cantàbria i La Rioja. La fi de la República, a principis de 1874, va fer fracassar la iniciativa.[2]
Alcàsser dels Condestables de Castella en plena Bardúlia, la Castella primigènia.
El 1921 amb motiu de la cambra centenària de la batalla de Villalar, l'ajuntament de Santander va advocar per la creació d'una mancomunitat castellanolleonesa d'onze províncies. Idea que es mantindria en anys posteriors.
A la fi de 1931 i principis de 1932, des de Lleó, Eugenio Merino va elaborar un text en el qual posava les bases d'un regionalisme castellanolleonès. El text es va publicar en el Diario de León.[3]
Durant la II República, sobretot el 1936, va haver-hi una gran activitat regionalista favorable a una regió d'onze províncies, i fins i tot es van arribar a elaborar unes bases d'estatut d'autonomia. El Diario de León va advocar per la formalització d'aquesta iniciativa i la constitució d'una regió autònoma amb aquestes paraules: «unir en una personalitat a Lleó i Castella la Vella entorn de la gran conca del Duero, sense caure ara en rivalitats localistes».Diario de León, 22 de maig de 1936. Al final la guerra civil va posar fi a les aspiracions de l'autonomia per a la regió. El filòsof José Ortega y Gasset va recollir aquest esquema en les seves publicacions.[4]
Després de la mort del dictador Franco, van sorgir organitzacions regionalistes, autonomistes i nacionalistes (regionalisme castellanolleonès i nacionalisme castellà) com l'Aliança Regional de Castella i Lleó (1975), l'Institut Regional de Castella i Lleó (1976) o PANCAL (1977). Posteriorment després de l'extinció d'aquestes formacions va sorgir el 1993 Unidad Regionalista de Castilla y León.[5]
Paral·lelament van sorgir unes altres de caràcter lleonesista com el Grupo Autonómico Leonés (1978) o el PREPAL (1980), que propugnaven la creació d'una Comunitat Autònoma lleonesa, integrada per les províncies de Lleó, Salamanca i Zamora. El suport popular i polític que va mantenir l'autonomia uniprovincial a Lleó va arribar a ser molt important en aquella ciutat.
Després de l'entrada en funcionament de l'òrgan preautonòmic castellanolleonès, a la creació del qual va contribuir la Diputació Provincial de Lleó en el seu acord de 16 d'abril de 1980, la mateixa institució lleonesa va revocar el 13 de gener de 1983 el seu primigeni acord, just quan el projecte de Llei Orgànica entrava al parlament, l'existència d'acords contradictoris i saber quin era el vàlid va ser resolta pel Tribunal Constitucional en la Sentència 89/1984 de 28 de setembre en el seu fonament de dret declara que el subjecte del procés no està integrat ja, com en la seva fase d'impulsió preliminar, per les Diputacions i Municipis, sinó que és un nou òrgan que neix perquè ja s'ha manifestat la voluntat impulsora i que expressa ara la del territori en el seu conjunt; i aquesta voluntat ja té un objecte diferent, el règim jurídic futur del territori que ja ha manifestat la seva voluntat de constituir-se en Comunitat Autònoma mitjançant actes d'iniciativa que ja han esgotat els seus efectes.
Coincidint amb aquella sentència, es van produir a Lleó diferents manifestacions, algunes nombroses, a favor de l'opció León solamente, que segons algunes fonts[6] va congregar a un nombre proper als 90.000 assistents, sent aquesta la major concentració celebrada a la ciutat en la Democràcia fins a la posterior a l'11-M.[7]
En l'acord adoptat el 31 de juliol de 1981 la Diputació Provincial de Segòvia decideix exercitar la iniciativa perquè Segòvia pogués constituir-se en comunitat autònoma uniprovincial, però en els municipis de la província la situació estava igualada entre els partidaris de l'autonomia uniprovincial o amb la resta de Castella i Lleó.
L'Ajuntament de Cuéllar inicialment es va adherir a aquesta iniciativa autonòmica en acord adoptat per la corporació el 5 d'octubre de 1981. No obstant això, un altre acord adoptat per la mateixa corporació amb data 3 de desembre del mateix any va revocar l'anterior i el procés va quedar paralitzat a l'espera de la tramitació d'un recurs interposat per la diputació provincial contra aquest últim acord, aquest canvi d'opinió de l'Ajuntament de Cuéllar va inclinar la balança a la província sobre l'autonomia amb la resta de Castella i Lleó, però va ser un acord que va arribar fora de termini. Finalment la província de Segòvia es va incorporar a Castella i Lleó juntament amb les altres vuit províncies i es va donar cobertura legal mitjançant la Llei Orgànica 5/1983 per «motius d'interès nacional», segons preveu l'article 144 c) de la Constitució Espanyola per a aquelles províncies que no hagin exercit el seu dret a temps.
Referències
↑Article 1, Projecte de Constitució Federal de la I República Espanyola, 17 de juliol de 1873
↑Recerques històriques. Valladolid: Secretariat de Publicacions, Universitat de Valladolid, 1979
↑ÁLVAREZ DOMÍNGUEZ, Juan-Miguel. "El Catecisme Regionalista de Don Eugenio, un exemple de regionalisme castellanolleonès patrocinat des de Lleó (1931)", Argutorio, núm. 19 (2n. semestre 2007), pàg. 32-36, PDF
Bahasa Arab Baku beralih ke halaman ini. Untuk Bahasa Klasik, lihat Bahasa Arab Klasik. Untuk artikel umum, lihat Bahasa Arab. Cari artikel bahasa Cari berdasarkan kode ISO 639 (Uji coba) Kolom pencarian ini hanya didukung oleh beberapa antarmuka Halaman bahasa acak Bahasa Arab Baku Modern العربية الفصحى, عربي فصيح al-ʻArabīyah al-Fuṣḥā, ʻArabī Faṣīḥ[catatan 1] Arab Fusha Modern al-ʻArabīyah ditulis dalam Abjad Arab Pengucapan/al ʕara�...
Gedung Balai Kota Lama Padang dan Plein van Rome sekitar tahun 1900. Tribun bernama Balairung yang terdapat di Lapangan Imam Bonjol, menghadap ke timur. Lapangan Imam Bonjol (sebelumnya bernama Plein van Rome, bahasa Belanda: Stadion Roma) adalah sebuah alun-alun dan ruang terbuka hijau (RTH) di pusat Kota Padang, Sumatera Barat. Lapangan ini berbatasan dengan Jalan Sudirman, Padang di sebelah barat. Dulunya, kawasan sekitar lapangan dikelilingi berbagai kantor dan bangunan penting, salah sat...
Political party in Australia Nationalist Alternative Australian Nationalist AlternativeAbbreviationNatAltNAFoundedc. 2009Dissolvedc. 2019Ideology Neo-fascism[1] White nationalism[2][3] Anti-semitism[2][3] Anti-LGBT[1] Anti-immigration[2][4] Political positionFar-right[2][5][6][7]Colours Blue and WhitePolitics of AustraliaPolitical partiesElections Part of a series onFar-right ...
Kisah Para Rasul 18 Kisah Para Rasul 18:27-19:6 pada sisi recto dari Papirus 38, yang ditulis sekitar tahun 250 M.KitabKisah Para RasulKategoriSejarah gerejaBagian Alkitab KristenPerjanjian BaruUrutan dalamKitab Kristen5← pasal 17 pasal 19 → Kisah Para Rasul 18 (disingkat Kis 18) adalah bagian Kitab Kisah Para Rasul dalam Perjanjian Baru di Alkitab Kristen. Ditulis oleh Lukas, seorang Kristen yang merupakan teman seperjalanan Rasul Paulus.[1][2] Teks Naskah aslinya...
Треугольник смерти ВСЮР Советская Россия Польша РПАУ (махновцы) Польско-украинская война Перемышль Львов (1) Львовский погром Зимнее наступление Хыров Жолква Ковель Владимир-Волынский Закарпатье Львов (2) Майское наступление Тарнополь (1) Буковина Покуть�...
View of Fondi, ancient Fundi, at the foot of the Monti Aurunci in Latium adiectum. The flat country is reclaimed marshland, similar to but not part of the Agro Pontino. It is now called the South Pontino. The Via Appia went through this region on its way south to Campania, which is located beyond the mountains seen in the distance. Latium adiectum (transl. attached Latium) or Latium Novum was a region of Roman Italy between Monte Circeo and the river Garigliano, south of and immediately...
In Aménas إن أمناسMunisipalitasKomune In AménasLokasi In Aménas di Provinsi IlliziNegara AlgeriaProvinsiIlliziDistrikIn Aménas (ibu kota)Luas • Total14.913 km2 (5,758 sq mi)Populasi (2008) • Total7.385 • Kepadatan0,50/km2 (1,3/sq mi)Zona waktuUTC+01 (CET)Kode pos33200Kode ONS3306 In Aménas (Arab: إن أمناس,[1] ‘In ’Amanās ) adalah sebuah kota dan munisipalitas di Aljazair timur, berbatasan den...
马来西亚—英国关系 马来西亚 英国 代表機構马来西亚驻英国高级专员公署（英语：High Commission of Malaysia, London）英国驻马来西亚高级专员公署（英语：British High Commission, Kuala Lumpur）代表高级专员 阿末拉席迪高级专员 查尔斯·海伊（英语：Charles Hay (diplomat)） 马来西亚—英国关系（英語：Malaysia–United Kingdom relations；馬來語：Hubungan Malaysia–United Kingdom）是指马来西亚与英国�...
Sparkassen Cup 2003 Sport Tennis Data 22 settembre – 28 settembre Edizione 13a Superficie Sintetico indoor Campioni Singolare Anastasija Myskina Doppio Martina Navrátilová / Svetlana Kuznecova 2002 Lo Sparkassen Cup 2003 è stato un torneo femminile di tennis giocato sul sintetico indoor. È stata la 13ª edizione del torneo, che fa parte della categoria Tier II nell'ambito del WTA Tour 2003. Si è giocato a Lipsia in Germania, dal 22 al 28 settembre 2003. Indice 1 Campionesse 1.1 Singol...
هذه المقالة بحاجة لصندوق معلومات. فضلًا ساعد في تحسين هذه المقالة بإضافة صندوق معلومات مخصص إليها. لمعانٍ أخرى، طالع مخزن (توضيح). مخزن منفصل لسيج أس جي 550. المخزن هو مكان تخزين الذخيرة في السلاح ,قد يكون ثابت على السلاح أو من الممكن فصله. يعمل المخزن بنقل الرصاص إلى غرف...
Youngest member of a parliamentary house Baby of the House is the unofficial title given to the youngest member of a parliamentary house. The term is most often applied to members of the British parliament from which the term originated.[1] The title is named after the Father of the House, which is given to the longest serving member of the British and other parliaments. Australia In Australia the term is rarely used. Most MPs and senators are elected usually only in their thirties an...
Artikel ini sebatang kara, artinya tidak ada artikel lain yang memiliki pranala balik ke halaman ini.Bantulah menambah pranala ke artikel ini dari artikel yang berhubungan atau coba peralatan pencari pranala.Tag ini diberikan pada Februari 2023. Institut français de la mode adalah sebuah perguruan tinggi fashion dan desain yang berbasis di Paris. Ketuanya adalah Pierre Bergé, pendiri Yves Saint Laurent. Ini adalah salah satu sekolah mode terbaik di dunia.[1] Referensi ^ (Inggris)Glo...
Bagnone komune di Italia Tempat Negara berdaulatItaliaDaerah di ItaliaToscanaProvinsi di ItaliaProvinsi Massa-Carrara NegaraItalia Ibu kotaBagnone PendudukTotal1.676 (2023 )GeografiLuas wilayah73,94 km² [convert: unit tak dikenal]Ketinggian236 m Berbatasan denganFilattiera Monchio delle Corti Corniglio Licciana Nardi Villafranca in Lunigiana SejarahSanto pelindungNikolas dari Myra Informasi tambahanKode pos54021 Zona waktuUTC+1 UTC+2 Kode telepon0187 ID ISTAT045002 Kode kadaster I...
American musician (born 1969) This biography of a living person needs additional citations for verification. Please help by adding reliable sources. Contentious material about living persons that is unsourced or poorly sourced must be removed immediately from the article and its talk page, especially if potentially libelous.Find sources: Joel Kosche – news · newspapers · books · scholar · JSTOR (May 2010) (Learn how and when to remove this message) Joe...
RiverBois de Sioux RiverThe Bois de Sioux River below the dam of Lake Traverse. Roberts County, South Dakota is at left, and Traverse County, Minnesota is at right.Red River drainage basin, with Bois de Sioux River highlightedPhysical characteristicsSource • locationDam at the foot of Lake Traverse, South Dakota • coordinates45°51′42″N 96°34′23″W / 45.8616667°N 96.5730556°W / 45.8616667; -96.5730556 (Bois d...
Artikel ini perlu diwikifikasi agar memenuhi standar kualitas Wikipedia. Anda dapat memberikan bantuan berupa penambahan pranala dalam, atau dengan merapikan tata letak dari artikel ini. Untuk keterangan lebih lanjut, klik [tampil] di bagian kanan. Mengganti markah HTML dengan markah wiki bila dimungkinkan. Tambahkan pranala wiki. Bila dirasa perlu, buatlah pautan ke artikel wiki lainnya dengan cara menambahkan [[ dan ]] pada kata yang bersangkutan (lihat WP:LINK untuk keterangan lebih lanjut...
.jpg)
