La Historia Roderici (o Gesta Roderici Campidocti) és una crònica biogràfica de Rodrigo Díaz de Vivar escrita en llatí en el segle xii, probablement entre 1180 i 1190, per un autor de la zona de La Rioja, presumiblement Nájera.[1][2] En tot cas l'obra és la biografia més antiga del Cid i constituïx la base del coneixement actual sobre la seva figura. Es considera la font principal dels fets del magnat castellà.
Quant el seu paper en la historiografia espanyola, és una de les obres culminants del gènere de les cròniques en llatí en la península Ibèrica, que en aquest segle arriba precisament a les seues més altes cotes, just en el moment en el qual les cròniques romancess comencen a donar els seus primers passos en forma d'escarits annals.
Es qüestiona si l'obra va poder haver estat font del Cantar de Mio Cid, encara que ambdues obres semblen haver tingut en compte tradicions orals comunes, que en aquest període de la història produïen una transmissió i fixació en els relats folklòrics major que en l'actualitat. Al costat d'això, les notables llacunes que presenta fa dubtar la tesi que el seu autor va formar part del contingent del Cid o fou un observador directe dels fets que narra, com defensen els autors que postulen una datació contemporània a Rodrigo Díaz.
Autoria i datació
Des de Menéndez Pidal molts investigadors (Falque Rey en la seva edició de 1990[3] Fletcher)[4] han sostingut que la Historia Roderici va ser composta per un testimoni presencial dels fets, potser un acompanyant del Cid, entre 1110 i 1125 i atribuïxen l'existència de dades que solament són possibles en el darrer quart del segle xii a les successives addicions que va experimentar l'obra. Antonio Ubieto Arteta va proposar una datació entre 1144 i 1147, que va ser seguida per Jules Horrent (que la situa entre 1145 i 1160),[5] Colin Smith,[6] i Georges Martin.[7]
Després d'un estudi exhaustiu de les possibles fonts cidianes del Carmen Campidoctoris, entre les quals es troba la mateixa Historia Roderici, i una anàlisi de totes les propostes anteriors de datació d'aquesta última, Alberto Montaner Frutos arriba a la conclusió que les formes de tractament utilitzades, l'ús del segell real pendent, les clàusules de donació d'Alfons a Rodrigo i la figura jurídica del riepto només són possibles en l'últim quart del segle xii.[8]
Estructura
Íncipit de la Historia Roderici del còdex S., manuscrit 9/450 de la Biblioteca de la Reial Acadèmia de la Història, fol. 57rº. En tinta vermella: Incipiunt Gesta Roderici Campi Docti, 'Comencen les gestes de Rodrigo el Campeador'.
Els capítols 1 a 6 relaten sumàriament els primers trenta anys de la vida de Rodrigo fins a les seves noces amb Jimena Díaz en 1074. En els capítols 7 a 24 relaten amb més detall les proeses de Ruy Díaz fins al seu primer bandejament i el seu servei (1081-1086) al rei taifa de SaragossaAl-Mutamán. Els tres capítols següents narren amb brevetat els successos ocorreguts entre 1086 i 1088: el seu retorn a Castella i la reconciliació amb el seu rei Alfons VI. Els capítols compresos entre el 28 i el 64 conten fets del segon bandejament del Cid des de 1089 fins a la conquesta de València (1094). A continuació el fil de la crònica s'interromp en una llacuna que afecta els anys que van del 1095 al 1096. Per fi, els capítols 65 a 75 refereixen els esdeveniments succeïts entre 1097 i 1099, any de la mort del Campeador. L'obra finalitza amb un epíleg, els capítols 76 i 77, que perllonga el relat fins a la caiguda de València a les mans dels almoràvits en 1102.
Estil
El llatí utilitzat manca d'al·lusions erudites clàssiques (aspecte que sí que s'observa en un himne contemporani de la Historia Roderici, el Carmen Campidoctoris), fins i tot falten les acostumades referències clericals o bíbliques, i oferix un relat gairebé homogeni de la vida del Cid que se centra sobretot en l'etapa de maduresa del personatge. L'estil és senzill, destacant la sola figura literària de la reiterada frase «Rodrigo es va quedar de pedra».
Manuscrits
Manuscrit I. El manuscrit 9/4922 de la Reial Acadèmia Espanyola de la Història conserva la Historia Roderici o Gesta Roderici Campidocti en el foli 89r i següents, amb l'íncipitHic incipit Gesta Roderici Campidocti. El còdex data de c. 1233. El manuscrit I de la Historia Roderici va ser trobat pel pare Manuel Risco en 1785 en la Col·legiata de San Isidoro de Lleó. Es tracta d'un còdex de cap a 1233 que és còpia d'un original de Nájera per al Monestir de Sant Zoilo de Carrión de los Condes, on estava en 1239. Risco ho va imprimir en un apèndix de La Castilla y el más famoso castellano. [...] Historia del célebre castellano Rodrigo Díaz, llamado vulgarmente el Cid Campeador (Madrid, Blas Román, 1792).[9] Des de 1852 el còdex es custodia en la Reial Acadèmia Espanyola de la Història amb la signatura ms. 9/4922 (anteriorment A-189).
Manuel Malo de Molina, Rodrigo, el Campeador, Madrid, 1857, págs. 74-110. Ed. modernas: Moraleja de Enmedio Arcos Ediciones, 2001 ISBN 978-84-95735-02-7 y Valencia, Librerías París, 2001 ISBN 978-84-8339-208-9.
Antonio Cavanilles, Historia de España, vol. 2, Madrid, Martín Alegría, 1861, apénd. 2, págs. 345-392. Reprocuce la ed. de Risco (1792). OCLC162555782
R. Foulché-Delbosc, «Gesta Roderici Campidocti», Revue Hispanique XXI (1909), págs. 412-459. OCLC45242551
Ramón Menéndez Pidal, La España del Cid, Madrid, Espasa-Calpe, 19697, págs. 906-971. OCLC28236530
Emma Falque Rey, Juan Gil y Antonio Maya, «Historia Roderici vel gesta Roderici Campidocti», en Chronica Hispana saeculi XII. Pars I, Turnhout, Brepols, 1990 (Corpus Christianorum, Continuatio Medievalis, LXXI). OCLC54060154
Referències
↑«la obra (...) no puede antedatar al último cuarto del siglo XII. Además, al haber sido usada para la redacción del Linage [del Cid] (que es, como se ha visto, anterior a 1194), puede aceptarse un arco cronológico en torno a 1180-1190 y una procedencia posiblemente najerense». Alberto Montaner Frutos y Ángel Escobar, «El Carmen Campidoctoris y la materia cidiana», en Carmen Campidoctoris o Poema latino del Campeador, Madrid, Sociedad Estatal España Nuevo Milenio, 2001, pág. 86.
↑Emma Falque Rey, Juan Gil y Antonio Maya, Chronica Hispana saeculi XII. Pars I, Turnhout, Brepols, 1990 (Corpus Christianorum, Continuatio Medievalis, LXXI). pág. 6, n. 13, y 14-21. Apud Montaner (2001), pág. 80.
↑R. A. Fletcher, The Quest for El Cid, London, Hutchinson, 1989, págs. 224-228. Apud Montaner, loc. cit.
↑Jules Horrent, Historia y poesía en torno al «Cantar del Cid», Esplugues de Llobregat, Ariel, 1973, págs 131-135. Apud Montaner, loc. cit
↑Colin Smith, La creación del «Poema de mio Cid», Barcelona, Crítica, 1985 (Filología, 16), págs. 75-78. Apud Montaner, loc. cit.
↑Georges Martin, Recherches sur le corpus cidien (les Juges de Castille) mentalités et discours historique dans l'Espagne médiévale, Lille, A.N.R.T. Université de Lille III, 1991, págs. 88-91. Apud Montaner, loc. cit.
↑Hay edición facsímil moderna: Manuel Risco, La Castilla y el más famoso castellano : discurso sobre el sitio, nombres, extensiones, gobierno y condado de la antigua Castilla : historia del Cid Campeador, La Coruña, Órbigo, 2006. ISBN 978-84-96541-50-4
MARTÍNEZ DIEZ, Gonzalo, «Una extensa e informada biografía: la Historia Roderici», en El Cid histórico, Barcelona, Planeta, 1999. pàgs. 21-24. ISBN 84-08-03161-9.
MONTANER FRUTOS, Alberto y Ángel Escobar, «El Carmen Campidoctoris y la materia cidiana», en Carmen Campidoctoris o Poema latino del Campeador, Madrid, Sociedad Estatal España Nuevo Milenio, 2001, págs. 13-120. ISBN 978-84-95486-20-2
Manuel Risco, «Historia Roderici Didaci Campidocti (...)», en La Castilla: y el mas famoso castellano. Discurso sobre el sitio, nombre, extension, gobierno, y condado de la antigua Castilla. Historia del célebre castellano Rodrigo Diaz, llamado vulgarmente el Cid Campeador, B. Román, 1792, Apéndices, XVI-LX.
