|
Per a altres significats, vegeu «Hipòtoe».
|
Hipòtoe (en grec antic Ἱπποθόη) va ser, segons la mitologia grega, una de les cinquanta Nereides, filla de Nereu, un déu marí fill de Pontos, i de Doris, una nimfa filla d'Oceà i de Tetis.
La mencionen Hesíode[1] que diu que era «la amable Hipòtoe», i Apol·lodor[2] a les seves llistes de nereides. Apol·lodor diu que era la nereida «deessa dels cavalls ràpids», és a dir, de les onades ràpides.
Referències
- ↑ Hesíode. Teogonia, 251
- ↑ Apol·lodor. Βιβλιοθήκη, I, 2, 7