PROFILPELAJAR.COM

Hilde Benjamin
Biografia
Naixement	(de) Helene Marie Hildegard Lange ; 5 febrer 1902 ; Bernburg (Alemanya)
Mort	18 abril 1989 (87 anys); Berlín (Alemanya)
Sepultura	Zentralfriedhof Friedrichsfelde
Ministra de Justícia República Democràtica Alemanya
	15 juliol 1953 – 13 juliol 1967 ; ← Max Fechner
Membre de la Cambra del Poble
	1949 – 1967
Dades personals
Residència	Prenzlauer Allee (en) (1949–); Schloßstraße (en) (1945–1949); Majakowskiring (en)
Formació	Fichtenberg-Oberschule (en) - Abitur (–1921); Universitat Humboldt de Berlín - ciència del dret (1921–1924)
Activitat
Camp de treball	Dret, política i judici
Ocupació	jutgessa, fiscal d'estat, jurista, advocada, política, ministra de Justícia
Partit	Partit Socialista Unificat d'Alemanya (1946–1989); Partit Comunista d'Alemanya (1926–)
Membre de	Comitè central del Partit Socialista Unificat d'Alemanya
Família
Cònjuge	Georg Benjamin (1926–1942)
Fills	Michael Benjamin
Germans	Ruth Lange
Premis
	(1987) Orde de Karl Marx; (1982) Estrella de l'Amistat dels Pobles; (1967) Orde del Mèrit Patriòtic; Bandera del Treball ;

Hilde Benjamin, de nom de naixement Helene Marie Hildegard Lange, (Bernburg, 5 de febrer de 1902 - Berlín Oriental, 18 d'abril de 1989) va ser una jurista i política comunista alemanya, que va exercir d'advocada, jutgessa i ministra de Justícia de la República Democràtica Alemanya (1953-1967). Durant el seu mandat va presidir diversos judicis contra responsables del Tercer Reich i, posteriorment, de la dissidència de l'Alemanya Oriental.^[1]^[2] Va ser denominada pels seus partidaris com a «Hilde roja» i pels seus detractors com a «Guillotina roja».^[3]^[4]

Trajectòria

Infància i educació

Hilde Lange va néixer a la localitat de Bernburg, Anhalt, i va créixer a la ciutat de Berlín, com a filla de l'enginyer Heinz Lange i de la seva muller, Adele.^[5] Va créixer en un ambient culturalment liberal d'una família de classe mitjana que li va despertar un primer interès per la música i la literatura clàssica, una afició que va mantenir durant tota la seva vida.^[6] El 1921 va completar amb èxit els estudis de secundària a l'escola Fichtenberg de Steglitz, a la part meridional de Berlín. Va ser de les primeres dones a estudiar dret a Alemanya, cosa que va fer a Berlín, Heidelberg i Hamburg entre 1921 i 1924.

Política i primers anys de carrera

Després, va treballar al barri berlinès de Wedding, com a advocada en exercici de la Rote Hilfe, una organització d'ajuda comunista. El 1926 es va casar amb el metge Georg Benjamin, germà de l'escriptor Walter Benjamin i de la seva amiga, l'acadèmica Dora Benjamin. Michael Benjamin, fill de Georg i Hilde, va néixer a finals de 1932.^[7]

El 1926 va deixar el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya per moderat i el 1927 es va unir, amb el seu marit, al Partit Comunista d'Alemanya. Se li va prohibir exercir l'advocacia després de 1933. Breument, sense feina, amb el seu marit traslladat a un camp de concentració (del qual, en aquella ocasió, va ser alliberat un any més tard) directament després de l'incendi del Reichstag, va tornar per un temps a viure amb els seus pares, juntament amb el seu fill petit. A continuació, va obtenir un lloc d'assessorament legal per a l'associació comercial soviètica de Berlín. Durant la Segona Guerra Mundial, es va veure obligada a treballar en una fàbrica. L'any 1942 el seu marit va ser assassinat al camp de concentració de Mauthausen.^[7]

Postguerra a la RDA

L'any 1946, després de la guerra, es va afiliar al Partit Socialista Unificat d'Alemanya (PSUA), així com a la Federació Democràtica de Dones d'Alemanya i va ser vicepresidenta del Tribunal Suprem de la República Democràtica Alemanya entre 1949 i 1953.^[7] En aquest càrrec, va ajudar amb els judicis de Waldheim i va presidir una sèrie de processos contra anticomunistes, com Johann Burianek i Wolfgang Kaiser, així com en contra de Testimonis de Jehovà.^[4]

Del 1949 al 1967 va ser membre de la Cambra del Poble i, del 1954 al 1989, membre del Comitè central del PSUA. El 1953 va succeir a Max Fechner com a ministra de Justícia de la República Democràtica Alemanya. Va ser la primera dona ministra a la RDA i l'única en aquell gabinet. L'any 1967, el canceller de la RDA, Walter Ulbricht, li va demanar la dimissió, oficialment per motius de salut. Benjamin va ser fonamental en l'autoria del codi penal i del codi de procediment penal de la RDA i va tenir un paper decisiu en la reorganització de l'ordenament jurídic del país. Des del 1967 fins a la seva mort, va ocupar la càtedra d'història del dret a l'Acadèmia Alemanya de Ciències Polítiques i Jurídiques «Walter Ulbricht» del districte de Babelsberg, a Potsdam. Va morir a Berlín Oriental el 18 d'abril de 1989.

Reconeixement

Al llarg de la seva trajectòria va rebre diversos premis de la RDA: el 1967 l'Ordre del Mèrit Patriòtic; el 1977 i el 1987 l'Orde de Karl Marx; el 1979 el títol de Jurista de Mèrit de la RDA; i el 1982 l'Estrella de l'Amistat dels Pobles.^[3]

Llegat

En el seu discurs d'investidura de 1994, el president alemany Roman Herzog va destacar la seva figura com a símbol d'injustícia, i va assenyalar que el seu nom era incompatible amb la Constitució alemanya i l'estat de dret.^[6]^[8]

Referències

↑ «Der Fall Erna Dorn: Wie eine Frau zur "faschistischen Rädelsführerin" erklärt und nach dem 17. Juni 1953 geköpft wurde: Die sechs Leben der "Kommandeuse"» (en alemany). Berliner Zeitung. [Consulta: 2 febrer 2021].
↑ Kleikamp, Antonia «SED-Verbrechen: Der Gärtner war ein „geeignetes Opfer“» (en alemany). Die Welt, 19-03-2014.
↑ ^3,0 ^3,1 «Benjamin, Hilde» (en alemany). DDR-Gesichte.de. [Consulta: 3 febrer 2021].
↑ ^4,0 ^4,1 Müller, Volker. «Warum so milde, Genossen? Vor 100 Jahren wurde Hilde Benjamin geboren, die "rote Hilde" der DDR-Justiz» (en alemany). Berliner Zeitung, 05-02-2002. Arxivat de l'original el 2 de febrer 2016. [Consulta: 2 febrer 2021].
↑ Beckert, Rudi. Die erste und die letzte Instanz. Schau- und Geheimprozesse vor dem Obersten Gericht der DDR (en alemany). Goldbach: Keip Verlag, 1995, p. 42. ISBN 3-8051-0243-7.
↑ ^6,0 ^6,1 Feth, Andrea «Hilde Benjamin: 1902-1989» (pdf) (en alemany). Neue Justiz [Baden-Baden], núm. 2, 2002, pàg. 64. ISSN: 0028-3231.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 «Hilde Benjamin» (en alemany). FemBio.org. [Consulta: 3 febrer 2021].
↑ Wassermann, Rudolf. Deutsche Richterzeitung (en alemany), 1994, p. 285.