Hilda Gadea va estudiar d'Economia a la Universitat Nacional Major de San Marcos, a Lima, on va ser dirigent estudiantil adherida als principis de la Reforma Universitària i representant del consell d'estudiants durant el rectorat de Luis Alberto Sánchez. Es va graduar com a economista el 1948 i poc després va ser la primera dona en el Comitè Executiu Nacional de l'APRA com a secretària d'economia.[1]
L'any 1948, a causa del cop d'estat que va imposar la dictadura de Manuel Odría, Gadea va haver d'exiliar-se. El 1954 es trobava treballant per al govern progressista de Jacobo Árbenz Guzmán a Guatemala quan va conèixer l'argentí ErnestoCheGuevara, llavors un jove aventurer que es trobava recorrent amb motocicleta l'Amèrica Llatina. Van fer amistat i Gadea va introduir-lo en els cercles polítics progressistes i esquerrans. En una d'aquestes reunions Guevara coneixeria a alguns exiliats cubans del Moviment 26 de Juliol, seguidors del dirigent nacionalista Fidel Castro, entre ells Antonio «Ñico» López, qui li posaria l'àlies de «Che».[2]
Amb el cop d'estat impulsat per la CIA que el 1954 va enderrocar al president Jacobo Árbenz, Hilda Gadea va ser detinguda i alliberada unes setmanes després, havent d'exiliar-se a Mèxic.[3] Allí va tornar a reunir-se amb el Che Guevara, fent-se amants primer i casant-se el 18 d'agost de 1955 després que Gadea quedés embarassada. El 15 de febrer de 1956 va néixer la filla de tots dos, Hilda Beatriz Guevara Gadea.[4]
El 2 de desembre de 1956, el Che Guevara va partir al costat de Fidel Castro i els seus homes amb destinació a Cuba, amb la finalitat d'endegar les accions guerrilleres que iniciarien la Revolució Cubana, i ja no van tornar a veure's com a matrimoni. En el transcurs de la revolució, Guevara conegué i s'enamorà d'Aleida March. Un pic els revolucionaris cubans van prendre el poder el 1959, el Che va concretar el seu divorci de Hilda Gadea per casar-se per segona vegada.
Una cop consolidada la Revolució Cubana, el Che Guevara va convidar Hilda Gadea a viure a Cuba amb la seva filla. Ella va acceptar la invitació i va viure a l'illa treballant com a funcionària del govern cubà fins a la seva mort a mitjans de la dècada del 1970.[1] La filla d'ambdós, Hilda Beatriz, va morir el 1995.[5]
El 1972 publicà Che Guevara: los años decisivos (México: Aguilar Editor). El llibre fou reeditat a Perú el 2005 amb el títol de Mi vida con el Che.[6]
Referències
↑ 1,01,1Bustamante, Cecilia. «Porque lo amo», 03-01-2019. Arxivat de l'original el 2019-01-03. [Consulta: 23 desembre 2023].
