Mecà nica dels medis continus |
---|
|
|
|
|
|
|
|
La hidroestà tica[1] o està tica de fluids és la branca de la fÃsica que estudia el comportament mecà nic dels fluids en repòs o equilibri, dins d'un camp de forces.[2][3][4] Fa referència a un estat d'equilibri perquè els lÃquids en aparent estat de repòs en realitat estan subjectes a l'acció de forces oposades que es compensen. Els principals teoremes que suporten l'estudi de la hidroestà tica són el principi d'Arquimedes i el principi de Pascal, el primer formulat per Arquimedes al segle III aC i va suposar la primera formulació precisa, la definitiva seria obra de Blaise Pascal durant el segle xvii.[2]
Es consideren fluids tant els lÃquids com els gasos, ja que un fluid és qualsevol substà ncia capaç de fluir; la seva forma pot canviar amb facilitat per escorriment, per l'acció de forces petites. Una de les principals diferències que existeixen entre els diferents fluids (lÃquids i gasos) és el seu coeficient de compressibilitat, és a dir, mentre que els lÃquids són gairebé incompressibles, els gasos són molt fà cils de comprimir.
La força fonamental de la hidroestà tica és la pressió, això és una conseqüència directa del fet que, en repòs, els lÃquids comuns, i els fluids en general, no resisteixen esforços de cisallament i exerceixen una força perpendicular sobre qualsevol superfÃcie.[2] Contra el que es pensa habitualment, la pressió de l'aigua contra el mur d'una presa no depèn de la quantitat d'aigua sinó de l'altura de l'aigua.[5]
Referències
Vegeu també
Viccionari