Hervé Lièvre és un director de cinemafrancès i productor de cinema independent, fundador i director de l'empresa Ad Augusta Per Angusta (AAPA sa), nascut el 20 de gener de 1951 a Roanne.
Després de la seva carrera com a productor independent, va ser, des del desembre de 1994 fins al desembre de 2014, el director de l'SFRS, Service du film de recherche scientifique, que es va convertir en el CERIMES,[2] Centre de Recursos i Informació sobre Multimèdia per a l'Educació Superior l’agost de 2005.
1978 : Le Silence et la nuit, amb Daffo, Pierre Grandry, François-Marie de Casabianca (1r Premi festival du Raincy – premi Festival de Cinema de Nova York)
1979 : F.P., avec Marie-Claude Benoît (Coupe des Rencontres de L'Isle sur Sorgues)
1990 : Le Diable en enfer, guió de Pascal Mirleau d'après G. Boccace, amb Jocelyne Witek, Michaël Vander-Meiren (Gold Special Jury Award, Houston International Film Festival - Silver Plaque Award, Chicago International Film Festival)
1994 : La Culpabilité, amb : Victoire Dubruel i Pierre Grandry (Premi del Jurat del festival de Pont en Royans)
Pel·lícules científiques i documentals, exemples
2001 : Quels temps font-ils ?, auteurs : Étienne Klein et Marc Lachièze-Rey, scénario et réalisation : Hervé Lièvre, pour La Compagnie des taxis brousse, SFRS, CNRS (Grand Prix de la recherche pédagogique du Festival International du film d'art et pédagogique UNESCO 2002)
1996 : Le Noir, le Brun et le Blanc, ou Les Prémices du Pétrole, per Total (empresa), per Clapmédia (Prix "géologie" festival de Palaiseau)
1991 : Patte de Velours et Semelle de Plomb, amb Roland Giraud i Maurice Risch per l'Agence pour la Maîtrise de l'Énergie i SAACMA per ECPA ((Gran Premi de Comunicació, Festival Internacional de Carcassona - Gran Premi del Festival de Seguretat, Praga Benesov BESIP - Premi de Seguretat, Festival Europeu de Comunicació Interna, Creuzot 1993 - Premi de Comunicació Externa, Euro Video Comm 92 - Premi Especial del Jurat, Festival de cinema militar de Prevenció de la seguretat viària, París 1991))
1989 : Galets gravés aziliens, per a l'Institut de Paleontologia Humana, sobre el treball de Francesco d'Errico per la SFRS (Premi del 3r festival internacional de cinema arqueològic, París, i premi al mètode científic - premi als mètodes científics ICRONOS)
1984 : La Bruche et le haricot, pel SFRS (1r Premi festival de Sao Paulo - 1r Premi Ekofilm Ostrava - diploma d'honor de l'associació internacional de cinema científic - Medalla Insectimages, París - premi "agronomia" Festival Internacional de Pel·lícules Científices i Tècniques, Brussel·les)
Cafè-teatre
1976 : FOMEC, autor i director, amb François-Marie de Casabianca (actor), representat a la Sélénite (París)[5]
"La web télévision, une nouvelle forme de diffusion des savoirs ? l'exemple de Canal-U" (amb Agnès Cavet) a "Perspectives documentaires en éducation", n° 62 – 2005 INRP[7]
"De l'argentique au numérique : adapter l'offre audiovisuelle scientifique à l'ère d'Internet", a Usages et pratiques dans les bibliothèques numériques, sota la direcció de Fabrice Papy, Hermès science publications/Lavoisier, 2007[8]
"La stratégie numérique du gouvernement", La Revue d’Études –n° 1 083, décembre 2016 [9]
"Quelques voyageurs en partance", drama burlesc, 2016[10]