Addicionalment pot rebre els noms de aristolòquia petita, carabassetes de pineda, cresolets, felera, herba de la carbasseta, herba de la fel, melonera, melonera borda i pistolòquia. També s'han recollit les variants lingüístiques aristolòquia tenuis.[1]
Descripció
És una planta herbàcia anual que fa uns 30 cm d'alt, amb moltes arrels i amb nombroses tiges. Les fulles són cordiformes, d'uns 5 cm de llargada. Està coberta de pèls una mica rígids que la fan aspra al tacte. Les flors són solitàries i poden arribar a fer 5 cm; són de color groc i, en madurar, l'interior del tub floral canvia del verd al vermell fosc. El fruit és una càpsula globosa. Viu en matollars aclarits i pedregars.
Distribució
És una planta nativa de la península Ibèrica, incloent-hi els Països Catalans, França i el Marroc.[2]
Usos
Hi va haver a Catalunya un cas documentat de fibrosi renal intersticial ràpidament progressiva deguda al consum en infusió d'Aristolochia pistolochia per confusió amb altres herbes. Per això, per Ordre de 3 d'octubre de 1973, de l'Art. 42 de la Llei del medicament, l'Agència Estatal del Medicament impedeix la venda, el subministrament i la importació d'aquesta Aristolochia.[cal citació]
Aristolochia: és el nom del gènere, que deriva del grecaristos (άριστος) = 'que és útil', i locheia (λοχεία) = 'naixement', pel seu antic ús en els parts.[4][5]
.svg){kind=icon}
