Algunes espècies creixen com un tal·lus (p. ex. Marchantiopsida) però altres són folioses i semblen una molsa (p. ex. jungermanniàcies). Morfològicament hom les sol diferenciar de les molses en sentit estricte per l'absència de nervi en el fil·lidi, per la presència de bifurcacions als àpexs dels fil·lidis, per la presència d'eleoplasts intracel·lulars (que els confereixen una aroma característica) o presència d'amfigastris.
Les plantes d'aquesta divisió són normalment menudes, de 2 a 20 mm d'ample i menys de 10 cm de llarg. Algunes però poden cobrir grans extensions de terreny sobre roques o un altre substrat adient. Són cosmopolites, més corrents en llocs humits però també n'hi ha algunes en deserts o a l'àrtic. Algunes es fan servir en jardineria.[1]
Taxonomia
A la classificació actual, les hepàtiques estarien dividides en 21 ordres i 62 famílies:[2]
↑Schuster, Rudolf M. The Hepaticae and Anthocerotae of North America, volume VI, page 19. (Chicago: Field Museum of Natural History, 1992). ISBN 0-914868-21-7
.svg){kind=icon}
,_plate_82.jpg)
