Son pare va morir quan ella havia complert només 8 mesos. Rep classes de piano de la seva mare i el 1913 aconsegueix el diploma de piano Societat per a l'Avanç de Toonkunst. El 1915 va fer el debut com a solista amb l'Utrecht Municipal Orchest dirigida per Min Wouter Hutschenruyter.[1] Esdevingué una pianista cèlebre durant els anys 20; actuà arreu d'Europa. Entre altres llocs, va realitzar concerts a Monteux, Mengelberg i Ansermet. Posteriorment, va fer una gira d'uns 22 concerts amb la Concertgebouw Orquestra com a solista durant els anys 1929 i 1949.[2]
Bosmans va començar estudis de composició amb Jan Willem Kersbergen i més tard amb Cornelis Dopper, amb qui estudia orquestració (1921–22) i, a partir d'aquí, escriu la seva primera obra orquestral, Poème (1923).[3] Més tard, continua els estudis amb Willem Pijper (1927–30). També se sap de Bosmans que va mantenir una bona amistat amb el compositor anglès Benjamin Britten.[4]
Bosmans va tenir relacions amoroses tant amb homes com amb dones. Una de les seves relacions fou durant el període entre 1920 i 1927 amb la violoncel·lista i compositora neerlandesa Frieda Belinfante, la qual era una reconeguda lesbiana i membre de la Resistència neerlandesa durant la Segona Guerra Mundial. El 1923 va estrenar el Segon Concert per a violoncel de Bosmans.[5] Més tard, es va comprometre amb el violista Francis Koene, que va morir d'un tumor cerebral l'any 1934, abans que s'haguessin pogut casar.[6]
La Segona Guerra mundial fa que la seva carrera musical s'aturi. Bosmans es nega a convertir-se en una membre de la Cambra de Cultura nazi, i només pot treballar en secret. Durant la guerra desenvolupa una amistat amb el recitador Charlotte Köhler.[3]
Els últims anys de la seva vida, Bosmans té una relació amb la cantant francesa Noemie Perugia, per a la qual va escriure una sèrie de cançons entre els anys 1949 i 1952, abans de la seva mort.
Bosmans va morir l'any 1952 a causa d'un càncer d'estómac a Amsterdam, on va ser enterrada al cementiri de Zorgvlied.
Obres
Arietta (1917) per a viola i piano
Sonata (1919) per a violoncel i piano
Poème (1923) per a violoncel i orquestra, dedicada a Marix Loevensohn
Impressions (1926) per a violoncel i acompanyament de piano
Tres cançons sobre text alemany (1927) per a mezzosoprano i piano
Quartet de corda (1927)
Concertino (1928) per a piano i orquestra
Concertstuk (1929) per a flauta i orquestra de cambra
Doodenmarsch (1945) "marxa fúnebre"
Lead, kindly Light (1945) per a soprano i piano
Cançons de Maria Lecina (1950) soprano i piano
El PremiHenriëtte Bosmans
L'Henriëtte Bosmans Prize és un premi per a potenciar els compositors holandesos joves. El premi consisteix en 2.500 € i una actuació, va començar a atorgar-se des del 1994 fins als nostres dies per la Societat de Compositors holandesos.[4]
.jpg)
