PROFILPELAJAR.COM

Henri Mineur
Biografia
Naixement	(fr) Henri Paul Mineur ; 7 març 1899 ; Lilla (França)
Mort	7 maig 1954 (55 anys); París
Director Institut d'astrophysique
	1936 – 1954 ; ← cap valor – André-Louis Danjon →
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure (1919–1921); Collège-lycée Jacques-Decour (–1917)
Tesi acadèmica	Sur la théorie analytique des groupes continus finis (1924 )
Director de tesi	Charles Émile Picard
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, astronomia i astrofísica
Ocupació	astrònom, membre de la Resistència Francesa, matemàtic, astrofísic
Ocupador	Institut d'astrophysique (1936–1954) ; Observatori de París (1925–1936) ; Lycée français de Düsseldorf (1921–1925) ; Exèrcit francès (1917–1919)
Membre de	Royal Astronomical Society (1933–)
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial ; Segona Guerra Mundial
Obra
Localització dels arxius	Observatori de París 08 AP 001-042 ;
Família
Cònjuge	Suzanne Fromant (1926-1928); Gabrielle Cloche (1929-1939)
Pares	Paul Mineur i Léonie Jacquet
Premis
	(1950) Premi Montyon; (1949) Cavaller de la Legió d'Honor; Creu de Guerra 1939-1945; Creu del combatent voluntari de la Resistència; Medalla de la Resistència ;

Henri Mineur (francès: Henri Paul Mineur) (Lilla, 7 de març de 1899 - París, 7 de maig de 1954) va ser un matemàtic i astrònom francès.

Vida i Obra

Mineur va néixer a Lilla on el seu pare era professor de matemàtiques, però posteriorment va ser nomenat professor del Collège Rollin de París (actual Lycée Decour), en el qual va fer els estudis secundaris el jove Mineur fins al 1917.^[1] Aquest mateix any va aconseguir l'ingrés tan a l'École Normale Supérieure com a l'École polytechnique, però no va ingressar fins al 1919 a l'ENS, perquè va estar un temps enrolat a l'exèrcit per la Primera Guerra Mundial.^[2]

El 1921 obté el títol en matemàtiques i accepta una plaça de professor al liceu francès de Düsseldorf, mentre prepara la seva tesi doctoral que defensarà el 1924 a la universitat de París.^[3] Atret per l'astronomia, el 1925 accepta una plaça d'astrònom assistent a l'Observatori de París.^[4] El 1936, en fundar-se el Institut d'astrophysique, passa a ser el seu director, càrrec que mantindrà fins a la seva mort el 1954, excepte els anys 1941-1944 en que va ser destituït pel govern col·laboracionista de Vichy.^[5] Els anys 1930's va ser especialment difícils ja que els seus excesos amb la beguda li van costar el matrimoni i la salut.^[6]^[7]

Durant la Segona Guerra Mundial, en haver estat destituït del seu càrrec, va dirigir durant breu temps una oficina de càlcul numèric per a la defensa nacional.^[8] Després va ingressar a la Resistència francesa i va ser detingut per la Gestapo el 1942, però va ser alliberat al poc temps gràcies a la intervenció d'un astrònom alemany amic seu: Karl-Otto Kiepenheuer.^[6] Malgrat que no va ser admès al partit comunista per les sospites que va aixecar aquesta ràpid alliberament, sempre va mantenir punts de vista marxistes.^[9]

L'obra de Mineur és més matemàtica que física: analítica i mecànica. Va treballar sobre tot en l'estudi de la dinàmica de la Via Làctia i de les estrelles en cúmuls globulars. Els seus càlculs van portar a la correcció del valor de la constant de Hubble i a duplicar el temps de vida de l'univers.^[10] Després de la guerra es va interessar pel tractament de dades. També va publicar nombrosos articles divulgatius clars i entenedors.^[11]

Referències

↑ Barbier, 1954, p. 239.
↑ Dufay, 1956, p. 235.
↑ Dufay, 1956, p. 236.
↑ Hunter, 1954, p. 338.
↑ Barbier, 1954, p. 240.
↑ ^6,0 ^6,1 Picard, 1986, p. web.
↑ Pecker, 2008, p. 2.
↑ Barbier, 1954, p. 241.
↑ Racine, 2010, p. web.
↑ Pecker, 2008, p. 2-3.
↑ Lévy, 2007, p. 786.

Bibliografia

Barbier, D. «Henri Mineur» (en francès). Annales d'astrophysique, Vol. 17, Num. 4, 1954, pàg. 239-242. ISSN: 0365-0499.
Dufay, Jean «Henri Mineur» (en francès). Astronomie, Vol. 70, 1956, pàg. 235-238. ISSN: 0004-6302.
Hunter, A. «Dr. Henri Mineur» (en anglès). Nature, Vol. 174, 1954, pàg. 338. DOI: 10.1038/174338a0. ISSN: 0028-0836.
Lévy, Jacques. «Mineur, Henri». A: Thomas Hockey (ed.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 785-786. ISBN 978-0-387-31022-0.
Pecker, Jean-Claude «Petite et grande histoire d’astrophysique» (en francès). La revue pour l’histoire du CNRS, Vol. 23, 2008, pàg. 1-6. DOI: 10.4000/histoire-cnrs.8623. ISSN: 1955-2408.

Enllaços externs

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henri Mineur» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Lévy, Jacques R. «Mineur, Henri». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 27 febrer 2021]. (anglès)
Picard, J.F. «Entretien avec Gabrielle Mineur». Illustrations : CNRS, 1986. [Consulta: 27 febrer 2021]. (francès)
Racine, Nicole. «MINEUR Henri». Dictionnaire Biographique LE MAITRON - Mouvement Ouvrier, Mouvement Social, 2010. [Consulta: 27 febrer 2021]. (francès)