Helene (Hel) Braun (3 de juny de 1914 - 15 de maig de 1986) va ser una matemàtica alemanya especialitzada en teoria de nombres i formes modulars.[1][2] La seva autobiografia, The Beginning of A Scientific Career, descrivia la seva experiència com a científica que treballava en un camp dominat per homes en aquell moment, al Tercer Reich.[3]
Braun va estudiar matemàtiques a la Universitat de Marburg del 1933 al 1937. El 1937 va treballar amb Carl Ludwig Siegel a Frankfurt per estudiar la descomposició de formes quadràtiques en sumes de quadrats. La seva dissertació, Über die Zerlegung quadratischer Formen in Quadrate, també va ser supervisada per Georg Aumann.[5] Després de completar aquest treball, la va assumir com a ajudant científic abans que es convertís en professora de ple dret ensenyant la teoria de les formes hermites el 1940. Va ser professora a la Universitat de Göttingen el 1941 i va ser professora titular el 1947. Del 1947 al 1948, va ser membre de l’ Institut d’Estudis Avançats.[6] El 1951, Braun es va mudar i es va convertir en professora a la Universitat d'Hamburg, on va conèixer i treballar amb Emil Artin i altres matemàtics de l'època reconeguts internacionalment.
Braun no es va casar mai, però als anys seixanta, mentre era professora a la Universitat d'Hamburg, compartia apartament amb Emil Artin, i la seva relació era equivalent al matrimoni segons tothom que els coneixia. Després de retirar-se el 1981, va viure la resta de la seva vida a Hamburg.
Publicacions seleccionades
Una llista de les publicacions d'Hel Braun va ser publicada per Helmut Strade a les Comunicacions de la Societat Matemàtica d'Hamburg, Volum XI, Número 4, 1987.[1] Va escriure dos llibres:
↑ 1,01,1Strade, H. «Hel Braun: 1914–1986». Mitteilungen der Mathematischen Gesellschaft in Hamburg, 11, 4, 1987, p. 373–376.
↑Pieper-Seier, Irene «Zwei erfolgreiche Frauen in der Mathematik: Ruth Moufang (1905–1977) und Hel Braun (1914–1986)». Mitteilungen der Mathematischen Gesellschaft in Hamburg, 16, 1997, p. 25–38.
↑ 3,03,1Review of Eine Frau und die Mathematik: Scriba, Christoph J. «none». Berichte zur Wissenschaftsgeschichte, 15, 3, 1992, p. 199–200. DOI: 10.1002/bewi.19920150311.