Era encara estudiant de l'Institut Tecnològic de Massachusetts quan el 1926 va desenvolupar un tub de flaix ple d'un gas noble (xenó) que podia produir descàrregues elèctriques d'elevada intensitat lumínica d'una durada de tan sols 1/1,000,000 de segon. Aquest invent segueix sent utilitzat en els dispositius fotogràfics d'avui dia i atès que també pot emetre ràfegues de llum de forma repetida en breus intervals regulars, és ideal per usar-se com estroboscopi.[2]
Amb aquesta tecnologia Edgerton va ser capaç de fotografiar coses com les gotes de llet caient dins d'un plat i les bales que es desplaçaven a velocitats de fins a 24.000 quilòmetres per hora; resultant-ne imatges apreciables per la seva bellesaartística i el seu valor per a la indústria i la ciència.[3]
Obra
Flash! Seeing the Unseen by Ultra High-Speed Photography (1939, amb James R. Killian Jr.). Boston: Hale, Cushman & Flint.
Electronic Flash, Strobe (1970). New York: McGraw-Hill.
Moments of Vision (1979, amb Mr. Killian). Cambridge, Massachusetts: MIT.
Sonar Images (1986, amb Mr. Killian). Englewood Cliffs, NJ: Prentice-Hall. ISBN 0-13-822651-2
Stopping Time, a collection of his photographs, (1987). New York: H.N. Abrams. ISBN 0-8109-1514-6
Fotografies
Impacte d'una gota d'aigua "congelada" pel temps d'exposició molt curt permès pel flaix
