Degut a la ubicació estratègica de Har Gilo, els exèrcitsotomà, britànic i jordà tenien bases militars en aquell indret. Després de la Guerra dels Sis Dies, al juny de 1967, es va establir una base de les Forces de Defensa d'Israel. L'assentament civil de Har Gilo es va establir durant la festivitat jueva de Hanukkà de l'any 1968. Har Gilo és considerat com una part del bloc d'assentaments de Gush Etzion. L'any 2007, Har Gilo tenia una població de 462 habitants. Segons l'ONG Pau Ara, Har Gilo trenca amb la contigüitat territorial de l'Estat de Palestina, i la seva proximitat a les poblacions palestines d'Al-Walaja i de Beit Jala, dificultarà la seva inclusió dins de les fronteres finals d'Israel. L'assentament es troba dins de la tanca de seguretat israeliana, Har Gilo va ser construït a principis de la dècada de 2000. La tanca de seguretat passa just per fora de l'assentament, i el separa dels llogarets palestins veïns.[2][3]
Dret internacional
Igual que tots els assentaments israelians que estan situats als territoris palestins ocupats per Israel, Har Gilo és considerat un assentament il·legal, en virtut del dret internacional, encara que l'administració israeliana ho nega. La comunitat internacional considera que els assentaments israelians violen la prohibició del Quart Conveni de Ginebra de traslladar a la població civil d'una potencia ocupant al territori ocupat. Israel qüestiona que el Quart Conveni de Ginebra s'apliqui als territoris palestins ocupats, ja que segons els funcionaris israelians, aquests no estaven legalment en mans d'una naciósobirana abans que Israel prengués el control sobre ells. Aquesta opinió ha estat rebutjada pel Tribunal Internacional de Justícia i pel Comitè Internacional de la Creu Roja.
↑Hadashot ArkheologyotArxivat 2013-05-18 a Wayback Machine. Journal 116 Har Gillo (West) by Yuval Peleg and Yaron Feller A salvage excavation was conducted in May 1998 west of Har Gillo (L-802*; map ref. NIG 21575/62575; OIG 16575/12575), prior to the settlement’s expansion. The excavation, on behalf of the Archaeological Staff Officer of Judea and Samaria, was directed by Y. Peleg, assisted by Y. Feller and A. Al-‘Aza, M. Kahan and P. Portnov (surveying and drafting) and S. Ammami (photography).