Hans Leo Hasler (Nuremberg, 26 d'octubre de 1564 - Frankfurt del Main, 8 de juny de 1612) fou un compositor i organista alemany del Renaixement.
Fou el primer músic alemany que va fer els seus estudis a Itàlia. El 1858 ja havia estat nomenat organista del comte Octaviano Fugger d'Augsburg, però encara va romandre alguns anys a Venècia estudiant amb el cèlebre Andrea Gabrieli, el qual exercí gran influència sobre el seu estil. Després va viure molts anys a Praga, de 1601 a 1608 residí a Nuremberg i el 1608 entrà al servei de l'elector de Saxònia.
Deixà moltes obres, de les quals s'han conservat:
- Canzonette a 4 voci (1590);
- Cantiones sacrae, 4, 8 et plur, voc. (1591, 1597, 1607);
- Madrigali a 5-8 voci (1596);
- Newe teütsche Gesang nach Art der Welschen Madrigalien und Kanzonetten, de 4 a 8 veus (1596, 1604, 1609);
- Missae 4-8 vocum (1599);
- Lustgarten newer deutscher Gesäng, Balletti, Galliarden und Intraden mit 4-8 Stimmen (1601, 1605, 1610);
- Sacri concentus, 5-12 voc. (1601, 1612);
- Psalemn und christliche Gesange, a 4 veus (1607);
- Kirchengesänge, Psalmen und geistliche Lieder, a 4 veus (1608, 1637);
- Litaney deutsch Herrn. Dr. Martini Lutheri, a 7 veus per a dole cor (1619);
- Venusgarten oder neue lustige liedliche Täntze teutscher und polnischer Art (1615).
L'any 1637, Staden li publica junt amb obres d'altres autors Psalmen und geistliche Lieder auf die gemeynen Melodien.[1] Finalment, en les antologies de l'època s'hi troben moltes composicions de Hasler.
Germans
Els seus germans Jacopo i Caspar, també foren compositors de mèrit.
Referències
Bibliografia
