Handrij Zejler (Salzenforst/Słona Boršć, 1 de febrer de 1804 - Lohsa, 15 d'octubre de 1872) Fou un escriptor i patriota sòrab, que estudià teologia i compongué l'himne sòrab Hisce Serbstvo Nyezhubjene (Soràbia no ha mort encara).[1] El 1867 amb Jan Arnošt Smoler van representar els serbolusacians al Congrés Eslau de Moscou, on van fer amistat amb l'eslovac Ludevit Štur, amb el txec Palacky, el serbi Milutinović i amb el rus Kučarskij, però d'on no van treure cap projecte polític concret. Alhora, va compondre la Kurzgefasste Grammatik der Sorbe-Wendischen sprache nachcem Budissiner dialekte.[2]
Obres
- Počasy (Estacions, 1859)
- Serbske basnje (Poemes sòrabs, 1855)
- Krótke kerluse a spewancka za Serbske sule (Breus himnes eclesiàstics i llibre de càntics per a les escoles sòrabes, 1842)
- Zhromadzene spisy (Escrits selectes, 1891)
Referències
