En principi, la majoria dels halurs meàl·lics es poden preparar per la combinació directa dels elements. Per exemple, tetraclorur d'estany:
Sn + 2 Cl₂ → SnCl₄
En la pràctica no es fa així per ser una reacció molt exotèrmica. Per exemple per a passar el clorur d'or(III) a clorur d'or(I):[1]
AuCl₃ → AuCl + Cl₂ at 160 °C
Aplicacions
La volatilitat dels complexos de tetraclorur i tetraiodur de Ti(IV) s'aprofita per a la purificació del titani mitjançant el Procediment Kroll i els procediments Van Arkel, respectivament.
També es fan servir com precursors en compostos inorgànics.