Es tracta d'una casa entre mitgeres de planta baixa i quatre pisos. La façana té la planta baixa de pedra (carreus) i la resta és tot maó arrebossat i pintat, sense cap decoració. Cada pis és separat de l'altre per una fina imposta a l'alçada del balcó. A la planta s'obren: una porta central, amb arc de mig punt adovellat, accés als apartaments superiors, i dues de laterals amb arc escarser de la mateixa alçada.[1]
Als pisos hi corresponen tres balcons iguals per nivell, amb base de pedra i sostinguts per mènsules amb una palmeta treballada a la cara frontal i una voluta encisa en els laterals. Tot motius molt senzills. El ràfec amaga l'estructura de la teulada, és fet d'obra, amb senzilles motllures sostingudes per petits permòdols de tipus decoratiu.[1]
L'entrada general als pisos és un cos rectangular amb l'escala a una banda, a la qual s'accedeix per una arcada de mig punt rebaixada, sobre pilastres de perfil arrodonit, i amb una petita motllura de guix com a capitell. L'espai on s'insereix l'escala, a la catalana, és quadrat, i té un ull central que correspon al sostre superior a una claraboia que permet donar claror a tot. Correspon a un habitatge per pis. Els sostres mantenen l'estructura de bigues de fusta unides per revoltons.[1]
↑ 1,01,11,2«Habitatge al carrer Dr. Ferran, 7». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 desembre 2015].
